08/03/1949 
Noticias
El desig de saber té una pèrfida recompensa
Coneixem Vanessa Springora per l’impacte que va suposar el seu primer llibre, El consentiment (publicat en francès en 2020 i en català en 2021). El volum narra la seua seducció per part de l'escriptor Gabriel Matzneff quan ella era adolescent. Ella n’estava enamorada, sa mare va consentir la relació (d’aquí el títol) i ell era un conegut propagandista de la pedofília. En absència de pare, vivint amb la mare separada, Springora va ser víctima fàcil d'un col·leccionista de jovenetes –i jovenets–, que no va dubtar a convertir moltes de les seues obres literàries en una apologia de la pederàstia.
“Diu molt poc de la nostra societat que tanta gent no sàpiga qui era Ramon Cabau”
Ramon Cabau (Lleida, 1924—Barcelona, 1987) va ser un dels restauradors més importants del món i va tenir un final tràgic. Es va suïcidar a la Boqueria, que considerava casa seva, ingerint cianur. Quan el periodista Marc Casanovas Anguera descobreix la figura d’aquest farmacèutic, relacions públiques, pagès, camaleó, visionari, carismàtic, faldiller, mediàtic, elegant i una pila d’adjectius més, s'adona que no hi ha gaire informació sobre ell i se’n fa creus. Així és com neix el llibre Una òpera gastronòmica: vida i mort de Ramon Cabau, ànima de la Boqueria (ARA Llibres), que es presentarà a la llibreria Finestres aquest dilluns 8 de setembre a les 19 h.
“Quan tens un client que ha fet banyes, saps que les haurà de pagar”
L'advocada barcelonina Carmen Varela va deixar el dret mercantil per dedicar-se al dret de família perquè li agradava ajudar les persones, sobretot la canalla. Sovint avisa els clients que la fitxen per portar un divorci: "Tu em pagaràs, però els meus clients són els teus fills". Parlem amb ella com a experta en divorcis, en els mesos de més feina de l’any: les vacances familiars poden trencar famílies en crisi. Ella recomana planificar la separació, i fer-ho amb un psicòleg i un advocat de família. Els processos poden anar des dels dos mesos, si són de mutu acord, fins als nou mesos o l'any i mig si s'ha de passar per un judici.
Arià Paco: "Quan m'ho passo millor és a les festes populars, i és prenent un vi que no m'agrada especialment"
El filòsof i novel·lista Arià Paco (Igualada, 1993) ha trobat en la ficció el medi per explorar les relacions de la seva generació. Després de rebre el premi Roc Boronat el 2022 per Covarda, vella, tan salvatge (Amsterdam), l'escriptor ha estat guardonat enguany amb el 10è Llibres Anagrama per la seva tercera novel·la, Teoria del joc, que ressegueix com un mil·lènnial català viu i pensa –i sobrepensa– la culpa i el desig.
Marina Rossell: “Cobro per fer el que més m'agrada”
Des de petita, el somni de la cantautora Marina Rossell (Castellet i la Gornal, 1954) ha estat dedicar-se a la música. Nascuda en una família de pagès, als 12 anys va endinsar-se al món laboral treballant en una llibreria, però el que no sabia llavors és que el seu somni s’acabaria complint. Amb el primer sou ja apuntava maneres, va comprar-se una guitarra: “Me la vaig emportar el primer dia, però la vaig pagar a terminis, en tres o quatre vegades”. Quatre anys més tard, va marxar a Barcelona a descobrir el món: “Vaig fer d’infermera entre altres feines que em van sortir”. Així es va costejar la vida a la capital i va pagar-se les classes de solfeig: “Per sobre de tot, a mi m’atreia la música. Anava a molts concerts, i seguia tots els cantants de la Nova Cançó".