18/09/1948 
Noticias
El fantasma que amenaça amb el retorn del Barça a Montjuïc
L'exili del Barça a Montjuïc ha estat un niu de problemes. El club ha deixat de guanyar diners perquè es traslladava provisionalment a un estadi que tenia la meitat de la capacitat. Però, a més, en va haver de pagar les obres d'adequació, el manteniment i el lloguer. Les relacions entre els responsables blaugranes i els gestors de l'anella olímpica tampoc han estat fàcils en els més de tres anys –des que es va signar el primer acord de lloguer, el juny del 2022– que ha durat la convivència. Tot es va donar per acabat el 22 de novembre, dia que el Barça tornava a disputar un partit al Camp Nou i finalitzava el seu periple al Lluís Companys. Però la reforma de l'estadi barcelonista és tan ambiciosa com complexa i hi ha un fantasma que amenaça amb el retorn a Montjuïc durant el 2027: la coberta.
Fins a 1.200 casos greus de 'bullying' en el primer recompte de la Fiscalia
El primer recompte que la Fiscalia ha fet mai sobre assetjament escolar ha deixat negre sobre blanc que l'any passat hi va haver 1.196 casos greus de bullying a l'Estat. Almenys aquests són els que van arribar al ministeri públic. Encara no es pot comparar l'evolució estadística que suposa aquesta dada perquè és l'únic balanç anual fins ara, però a aquests casos cal sumar-hi tots els que no arriben mai a mans de la justícia. Les dificultats i reticències per denunciar conductes que afecten menors —i que molt sovint han comès altres menors que tenen menys de 14 anys i, per tant, no se'ls pot sotmetre a un procés penal— fan que molts casos se saldin senzillament amb un canvi d'escola.
Les 9+1 innocentades mediàtiques més sonades
Amb motiu del dia dels Innocents, i amb l’esperança que el lector no porti enganxada una llufa a l’esquena –però que si la du, sigui del diari ARA– recopilem algunes de les bromes mediàtiques més sorprenents o polèmiques des que els mitjans de comunicació van aprofitar el 28 de desembre (o l’1 d’abril, en el cas dels de tradició anglosaxona o europea) per dedicar un dia a l’engany amable. De fet, aquesta peça també en conté un, d’engany i per això el títol parla de 9+1: de les deu presumptes innocentades, una és en realitat una ensarronada. Si el lector no la detecta, al final de l’article trobarà la solució.
Calma tensa a Junts a l'espera del retorn de Carles Puigdemont
Des que va néixer l'octubre del 2017, Junts viu en una mena de standby permanent. En els seus primers anys de vida va dedicar els esforços a constituir-se com a partit en plena disputa amb el PDECat, i a partir del 2020, amb la seva fundació formal com a organització de Carles Puigdemont, es van succeir les batalles internes entre els més pragmàtics i els unilateralistes. De fet, des de la seva fundació, Junts s’ha comportat com una espècie de pèndol: ha passat de presentar-se com un partit rupturista capaç de trencar amb ERC i abandonar el Govern el 2022 perquè no s'avançava cap a la independència a ser una mena de Convergència 2.0 abanderant el pactisme i la governabilitat –la màxima expressió va ser Xavier Trias a Barcelona.
La diàspora decideix el futur de Kosovo en una nova repetició electoral
"Com a presidenta, és el meu deure fixar el termini més llarg possible, no el més curt, per mitigar els reptes que planteja l’organització d’eleccions", afirmava Vjosa Osmani, presidenta de Kosovo, davant les crítiques per haver fixat la repetició de les eleccions parlamentàries del país per a aquest 28 de desembre, enmig de les vacances de Nadal. El febrer passat, el Vetëvendosje (VV), el partit del primer ministre Albin Kurti va guanyar les eleccions parlamentàries amb un 42,3% dels vots, però no va assolir la majoria necessària per governar en solitari ni va aconseguir reunir prou suports per formar govern. Des d’aleshores, ha estat incapaç de negociar amb els diferents fronts i ha mantingut el Parlament paralitzat durant més de set mesos.