21/04/1947 
Noticias
L'exili gironí del club català més nou de la Lliga F
El Barça no és l’únic equip amb dificultats per començar la competició al seu estadi. Des d’aquesta temporada és requisit per jugar a la Lliga F tenir un camp amb gespa natural. Un problema que ha obligat el Badalona Women (Llevant Badalona durant el curs passat) a desplaçar-se fins a Palamós per disputar els seus partits. Les obres al Municipal de Badalona, que des del club apunten que s’haurien d’haver fet aquest estiu, no han començat i l’única solució per continuar a Primera ha estat fer un trasllat temporal. Des del consistori badaloní diuen a l’ARA que el termini és adequat per a la contractació pública; el projecte està en aprovació i després s’obrirà el termini de licitació de les obres. El calendari preveu que puguin començar al gener, segons fonts municipals. D’altra banda, diverses empreses especialitzades a col·locar gespa en estadis de futbol asseguren a l’ARA que un cop comencin les obres el termini no serà inferior als dos mesos, amb la possibilitat que es p
El divertit joc de visitar Mèxic intentant ser com Roberto Bolaño
Quantes coses han passat a les taules del Café La Habana, de Ciutat de Mèxic. Un cafè d’aquells que cal protegir, sense anglicismes ni mobles escandinaus moderns. Aquí trobes les taules de sempre, els cambrers de sempre i la vida de sempre. Tot i que la realitat no sempre és com pot semblar inicialment, com bé sabia Roberto Bolaño. Aquest cafè s’ha convertit en lloc de pelegrinatge per l’encara prou nombrosa legió d’admiradors del xilè. Què hauria pensat ell al veure centenars de persones amb els seus llibres a la bossa resseguint els escenaris on va viure? Segur que n’hauria fet alguna broma i potser els hauria enviat a un cafè equivocat.
El bar on va néixer una de les cançons més famoses de tots els temps
Era l'estiu del 1962. El poeta Vinicius de Moraes quedava amb el seu amic Tom Jobim al Bar Veloso d'Ipanema. Aquest barri s'estava posant de moda. Durant anys havia estat una zona de pescadors aïllada, fins que s'havia construït un túnel per unir-la amb el centre de Rio de Janeiro, provocant que molts joves anessin a viure davant de la platja d'Ipanema, perquè era més barat. Molts eren músics que tocaven als botecos, els bars de la zona, improvisant nous ritmes. De Moraes i Jobim estaven liderant una revolució musical, aquella del naixement de la Bossa nova juntament amb gent com el cantant de Salvador de Bahia João Gilberto, qui havia vingut a viure a Rio. El Bar Veloso era un lloc qualsevol a un xamfrà del carrer Montenegro. Aquell parell hi anaven, ja que quedava a prop del pis de Jobim, per res més. Va ser aquí quan van veure passar una noia morena cap a la platja que solia comprar tabac cada dia al bar. Cada dia que ells feien un cafè o un vi, ella passava. I així va néixer la cançó brasilera
Blanca Pujals: “És una llàstima que els nostres vins es valorin més als Estats Units que aquí”
Com a editora, trobes alguna connexió entre el teu criteri pels llibres i pel vi?
"Es pot escriure sobre ETA i sobre qualsevol tema que ens remogui"
Des de fa uns anys, ETA ha anat penetrant a la literatura, però no és tan habitual trobar-la en una novel·la negra. A La última princesa (Planeta), d’Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982), hi és ben present. Si l’euskal noir és un subgènere amb les particularitats socials, culturals, històriques i el conflicte polític del País Basc, el llibre de l’exitosa novel·lista basca en reuneix molts dels requisits. Tot succeeix als anys 90, a Lemoiz, un poble dominat per una central nuclear que mai ha funcionat, on hi ha rituals ancestrals i mitologia basca, i la protagonista, que ha de resoldre el crim, té un trastorn neurodivergent. Leceaga, autora basca en llengua castellana, va fer el salt d’escriure en un blog a triomfar a la Fira de Frankfurt amb El bosque sabe tu nombre (Ediciones B, 2019). La segueixen milers de lectors i està treballant en una sèrie televisiva basada en els seus relats.