24/01/1947 
Noticias
Microsoft emmagatzema milions de dades d'espionatge israelià que han servit per atacar els palestins
La unitat de ciberguerra de l'exèrcit d'Israel fa servir els servidors de Microsoft per emmagatzemar una quantitat de dades de vigilància dels palestins captades dels telèfons mòbils de la població palestina, unes dades que ha fet servir per planificar atacs militars mortífers a Gaza i Cisjordània. Microsoft ha posat a disposició de l'exèrcit israelià una zona personalitzada i amb capacitat gairebé il·limitada dins del seu núvol Azure, i això ha permès a la Unitat 8200 (especialitzada en el ciberespionatge) de l'exèrcit israelià construir una nova i potent eina de vigilància massiva: un sistema ampli i intrusiu que recopila i emmagatzema enregistraments de milions de trucades de telèfons mòbils fetes cada dia per palestins a Gaza i Cisjordània. Ho revela una investigació conjunta del diari britànic The Guardian, la publicació israeliano-palestina +972 Magazine i el mitjà hebreu Local Call.
"Ni els veïns sabien que a Puigcerdà hi havia hagut un camp de concentració franquista"
No hi ha cap senyal visible que a Puigcerdà hi va haver un camp de concentració franquista. Ni tan sols els veïns en tenen memòria. Tanmateix, va existir i va funcionar entre 1939 i 1941. Era a la Villa San Antonio, una torre d'estiueig convertida en casa de colònies durant la Guerra Civil, i més tard en el lloc on van tancar més de 400 persones. "En aquest camp, situat prop de la frontera, hi van tancar molts exiliats republicans que van fugir cap a França i, posteriorment, van tornar convençuts per la propaganda franquista", explica l'historiador Marc Pont Fitó. "La frontera servia per classificar i controlar les persones en condicions d’excepcionalitat legal, i hi va haver col·laboració entre els sistemes repressius francès i franquista", afegeix.
El divertit joc de visitar Mèxic intentant ser com Roberto Bolaño
Quantes coses han passat a les taules del Café La Habana, de Ciutat de Mèxic. Un cafè d’aquells que cal protegir, sense anglicismes ni mobles escandinaus moderns. Aquí trobes les taules de sempre, els cambrers de sempre i la vida de sempre. Tot i que la realitat no sempre és com pot semblar inicialment, com bé sabia Roberto Bolaño. Aquest cafè s’ha convertit en lloc de pelegrinatge per l’encara prou nombrosa legió d’admiradors del xilè. Què hauria pensat ell al veure centenars de persones amb els seus llibres a la bossa resseguint els escenaris on va viure? Segur que n’hauria fet alguna broma i potser els hauria enviat a un cafè equivocat.
L'exili gironí del club català més nou de la Lliga F
El Barça no és l’únic equip amb dificultats per començar la competició al seu estadi. Des d’aquesta temporada és requisit per jugar a la Lliga F tenir un camp amb gespa natural. Un problema que ha obligat el Badalona Women –Llevant Badalona durant el curs passat– a desplaçar-se fins a Palamós per disputar els seus partits. Les obres al Municipal de Badalona, que des del club apunten que s’haurien d’haver fet aquest estiu, no han començat i l’única solució per continuar a Primera ha estat fer un trasllat temporal.
“Els fills són l’àncora que et situa en el temps”
L'agricultor Francesc Font es va enamorar de la seva parella, la Nuri, en un escenari poc habitual: en un laboratori universitari analitzant els sòls. Tots dos estudiaven agronomia i eren de la mateixa colla. Abans de ser parella, van ser amics molts anys. Va ser al projecte final de carrera, quan compartien laboratori, que també van començar a compartir projecte vital. Per a ells, un pla perfectament romàntic era apropar-se al cap de Creus i analitzar-ne junts els sòls. “És curiós perquè amb els anys hem acabat fent servir aquelles dades per transformar el projecte familiar d’agricultura convencional en un projecte d’agricultura regenerativa –explica Font–. Als primers anys de relació amb la Nuri ens vam adonar que el que ens havien ensenyat a la universitat no estava alineat amb el que crèiem que havia de ser el món i l’agricultura. Nosaltres vam trobar respostes en l’agricultura regenerativa, i ens fa molt feliços saber que amb cada temporada deixarem uns sòls i una finca molt millor