02/11/1946 
Noticias
"Et pots trobar un àngel mentre vas a comprar"
L'alegria amb la qual László Krasznahorkai (Gyula, 1954) va rebre la notícia del premi Nobel de literatura l'octubre passat va quedar tenyida ràpidament d'angoixa. "De cop i volta, tothom volia parlar amb mi: em felicitaven, em demanaven entrevistes, encara que molts d'aquells periodistes no m'havien llegit mai, i fins i tot vaig rebre una carta del poble on vaig néixer en què em convidaven a pagar un nou pont de fusta que necessitaven", recorda a Barcelona, mesos després d'aquell moment tan complicat. "L'únic que volia era desaparèixer", insisteix. No va poder fer realitat aquest somni fins al gener, poc després d'haver llegit el discurs del Nobel a Estocolm, en què a partir de la voluntat d'abordar "l'esperança" acabava rescatant una anècdota personal viscuda al metro de Berlín a principis de la dècada dels 90: hi apareixia un sensesostre orinant amb grans dificultats en un racó prohibit de l'andana i un policia que, després d'adonar-se de la infracció, el perseguia per detenir-lo.
Querella contra la jutgessa de la dana: així busca l'extrema dreta anul·lar la instrucció del cas
L'extrema dreta intenta acabar amb la jutgessa de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, i liquidar la causa que s'investiga als jutjats de Catarroja. L'agitador i advocat ultra Rubén Gisbert, conegut per haver-se enfangat els pantalons abans d'una retransmissió a Cuatro en els dies posteriors a la tragèdia, ha presentat una querella contra la magistrada per la presumpta participació i intervenció del seu marit, el també jutge Jorge Martínez Ribera, durant declaracions de víctimes de la gota freda. La querella, a la qual ha tingut accés l'ARA i que també subscriuen tres famílies de víctimes, demana apartar-los tots dos de la carrera judicial i anul·lar tota la instrucció del cas. Una petició que arriba just en el moment en què Tobarra ha demanat imputar l'expresident Carlos Mazón per homicidi imprudent.
La concertada s'alia i exigeix més finançament per garantir-ne la gratuïtat
Famílies, sindicats i patronals de l'escola concertada s'han aliat per primera vegada per exigir més finançament, més recursos per a l'educació inclusiva i 3.300 mestres més. El col·lectiu ha iniciat una campanya de signatures per plantejar als grups parlamentaris que presentin esmenes a la proposició que ha de garantir el 6% del PIB a educació per tal que s'hi inclogui la concertada. D'altra banda, la federació Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (AFFAC) ha presentat una campanya per reivindicar l'escola pública com la "millor opció educativa", i ha criticat la renovació "quasi automàtica" de concerts.
Sis agents dels serveis secrets espanyols estaven implicats en l'intent de cop d'estat
Sis membres dels serveis d'intel·ligència espanyols van estar implicats en l'intent de cop d'estat del 23-F. Això és el que admet en un document intern el Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) —la versió anterior del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI)— que el govern espanyol ha desclassificat aquest dimecres. "Alguns membres d'aquesta unitat van participar activament en els fets del 23 de febrer", reconeix el CESID després d'haver realitzat una investigació que va concloure que sis persones "o bé coneixien els fets abans del 23" o "van planificar un suport operatiu". Aquesta col·laboració "la van dur a terme" i "posteriorment van tractar d'encobrir la seva participació activant una operació que justifiqués els seus moviments" d'aquell dia, recull l'informe.
Junts vota amb PP, Vox i Aliança eliminar l'impost de successions
L'eix ideològic s'ha fet evident aquest dimecres al Parlament i ha passat per sobre de les diferències en l'eix nacional que mantenen partits com el PP i Junts. Els juntaires s'han posat al costat dels populars a l'hora de defensar una proposició de llei del grup d'Alejandro Fernández que proposava eliminar l'impost de successions. La iniciativa també ha rebut el suport de Vox i Aliança Catalana, però no es tramitarà al Parlament perquè han prosperat les esmenes a la totalitat que havien presentat el PSC, ERC i la CUP. Aquest tribut sempre ha representat la línia divisòria a l'hora d'identificar un partit d'esquerres o de dretes. I, en aquest cas, no ha estat una excepció.