21/08/1946 
Noticias
Cinc anys de la fugida de l'emèrit: "La monarquia viu un equilibri inestable"
El rei emèrit Joan Carles I continua sent una llosa per a la monarquia espanyola. Han passat cinc anys de la fugida de l'excap d'estat, materialitzada l'agost del 2020, quan va abandonar la Zarzuela per establir-se als Emirats Àrabs. Tot i això, ni els escàndols financers i personals han cessat ni s'ha capgirat l'arraconament de la casa reial. La situació és en punt mort i amb notícies que s'acumulen com ara els guanys de quatre milions d'euros des que viu al règim autoritari, la futura publicació de les seves memòries per reivindicar-se aprofitant els cinquanta anys de la seva proclamació com a rei o les visites sobtades a Espanya. Per això, els experts consultats per l'ARA conclouen que la monarquia viu un "equilibri inestable", una supervivència que ara no està en dubte; i ha provocat un pla del rei Felip VI per escapolir-se dels entrebancs joancarlistes amb una estratègia d'encapsulament, que algunes veus consideren reeixida, mentre que d'altres veuen parcialment fallida. Tot plegat, mentre l'e
Els Balañá, la discreta nissaga dels teatres, els cinemes i els toros que ara posa un peu a Telefónica
Durant anys, una nena de cabells castanys demanava fer silenci als espectadors del cinema que anaven a veure una pel·lícula en alguna de les sales que tenien una lletra B de color blau marí com a segell. Era una B de Grup Balañá i la nena que ordenava callar als assistents a través d'un breu anunci previ a la pel·lícula, hi estava estretament vinculada: era Anna Martínez Balañá (Barcelona, 1992). Ara, qui forma part de la quarta generació d'una de les nissagues més influents del món empresarial català, els Balañá, acaba de posar un peu a Telefónica. La teleco que presideix el català Marc Murtra l'ha fitxat com a membre del consell d'administració i des de la setmana passada ocupa la cadira de consellera independent, cosa que la converteix en una de les conselleres més joves de l'Íbex-35.
Iolanda Batallé recomana un llibre per descobrir la dona salvatge que tenim a dins
"És el millor regal que et pots fer", afirma amb contundència l'escriptora, editora i directora de la llibreria Ona, Iolanda Batallé, sobre l'assaig Dones que corren amb els llops (Rosa dels Vents), de la nord-americana Clarissa Pinkola Estés (Gary, 1945). Batallé el va llegir fa trenta anys en anglès, i des d'aleshores no ha parat de recomanar-lo, especialment des que el 2023 va sortir en català amb traducció d'Emma de Porrata-Doria i Botey. No es tracta d'un llibre breu —té gairebé 800 pàgines—, però Batallé defensa que és d'aquells títols ideals per tenir-lo sempre a prop, a la tauleta de nit, i anar-lo llegint en petites dosis.
"Esperava tot l'estiu el dia de posar-me el vestit de flamenca"
— Mama, és avui quan ens posem el vestit?
La sèrie d’animació acusada de fomentar la piromania
Cada diumenge d'estiu, l'ARA repassa alguna de les sèries més polèmiques de la història de la televisió. El segon lliurament correspon a Beavis and Butthead, una sèrie d'animació de difícil classificació per edats.