10/10/1944 
Noticias
Per què li diuen amor quan volen dir sobres?
El verb confirmar no s’hauria de fer servir a la lleugera. En el titular de l’Abc “La trama Ábalos confirma en el Suprem els sobres de Ferraz” es comet l’habitual trampa d’agafar un testimoni que ens regala les orelles, editorialment parlant –en aquest cas, el germà de Koldo–, i convertir el seu relat en veritat mitjançant el poder d’aquesta parauleta màgica. En realitat, el germà declara, acusa, assegura, manifesta o afirma, però confirmar ho hauria de fer algú altre. La Razón també s’agafa a una declaració claríssimament de part per convertir-la en aparent veritat confirmada: “El germà de Koldo agita els pagaments en sobres de Ferraz”. Pel camí, els ha caigut la partícula presumptes, abans de pagaments. No nego l’existència dels sobres, només dic que un testimoni no pot donar-se per bo d’aquesta brava manera.
La Champions en directe: Barça - Atlètic de Madrid
"Tenim un problema amb la tensió": nous àudios apunten que el sistema fallava abans de l'apagada elèctrica
Quan falta menys d'un mes perquè faci un any de l'apagada elèctrica massiva que va deixar durant hores sense subministrament elèctric la península Ibèrica, apareixen més gravacions de les comunicacions entre Red Eléctrica, l'operador del sistema elèctric espanyol, i algunes empreses, que constaten que mesos abans de l'incident ja hi havia problemes a la xarxa elèctrica. Alhora, les converses posen de manifest la inestabilitat del sistema. Tot això es desprèn de les transcripcions dels àudios (a les quals ha tingut accés l'ARA) que els senadors del Partit Popular han sol·licitat en el marc de la comissió d'investigació al Senat –on el PP té majoria absoluta– que investiga aquell incident. Aquesta comissió, de fet, ha estat marcada per la tensió entre els senadors populars i alguns compareixents, com va ser el cas de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor.
És l'erotisme de 'Josafat' més alliberador que el d''Els Bridgerton'?
Una porta oculta rere d'un dels bancs de la capella del baptisteri de la catedral de Girona mena a una dimensió suspesa en el temps. És l'entrada al campanar de la nau medieval més ampla del món. Sobre els murs gòtics encara s'hi llegeix el nom de les campanes, i del sostre en pengen les cordes per vogar-les. Pujant una preciosa i humil escala helicoidal s'arriba a una de les estances que ben segur que l'escriptor gironí Prudenci Bertrana va trepitjar a principis del segle XX. És on vivia el campaner fins abans de la Guerra Civil. Rere una gran finestra amb vista a la plaça dels Apòstols s'amaga un habitatge de dos pisos amb tres cel·les, com si fos un escenari. El mateix on podem imaginar vivint el protagonista de Josafat, el campaner encorbat, de crani punxegut, nas d'àliga i pèl aspre que viu aïllat, constret entre la luxúria i el pes del pecat per caure en la seducció d'una prostituta.
A la contra