25/04/1944 
Noticias
Israel diu que iniciarà negociacions amb el Líban
Al barri d'Ain al-Mreisseh, al costat de la marina de Beirut, el silenci es trenca només pel so metàl·lic de les pales i el cruiximent del formigó. Entre les runes d'un edifici reduït a pols pels bombardejos de dimecres, els equips de la Defensa Civil continuen fent cerca. Quatre persones encara estan atrapades. Podrien ser nens. Un rescatista assenyala un punt concret. Fa unes hores han trobat una mà. Ara preparen bosses per a cadàvers. Han passat tot just vint-i-quatre hores des que, en menys de deu minuts, més d'un centenar d'atacs aeris van colpejar diferents punts del Líban. Beirut, que durant mesos havia funcionat com a refugi relatiu, ha deixat de ser-ho.
“És més dur tenir la síndrome de Tourette avui que als anys 80”
Quan el director anglès Kirk Jones va conèixer John Davidson per explicar-li que volia dirigir una pel·lícula sobre la seva vida, el primer que Davidson li va dir va ser: “Follem!”. Però no era una invitació espontània a cardar sinó un dels tics verbals que han marcat la seva vida des dels 14 anys, quan va manifestar-se-li la síndrome de Tourette. Davidson va passar en qüestió de setmanes de ser un adolescent normal que treia bones notes i tenia una colla d’amics a ser marginat a l’escola, etiquetat com a boig, apallissat pels companys i, en alguna ocasió, detingut per la policia. La seva lluita per tenir una vida digna, relacionar-se amb els altres i trobar una feina són la matèria primera d’Incontrolable (I swear), la pel·lícula inspirada per Davidson, que s’estrena aquest divendres i que ja és un dels grans èxits del cinema britànic de l’última dècada, amb més d’un milió d’espectadors en sales al Regne Unit i premis com el Bafta al millor actor de Robert Aramayo, que es
"Gràcies a la lluita lliure vaig conèixer la intimitat de molts nois"
John Irving (New Hampshire, 1942) és un escriptor molt estimat pels lectors catalans des de fa dècades. Tot i que acaba de bufar 84 espelmes, no té cap intenció de retirar-se: acaba d'arribar a llibreries Reina Esther (Edicions 62/Tusquets; traducció catalana d'Ernest Riera), novel·la que recupera un dels escenaris més emblemàtics de la seva ficció, l'orfenat de St. Cloud's on transcorria Les normes de la casa de la sidra (1985). És allà on arriba, a principis del segle XX, una nena sorruda d'origen jueu, l'Esther Nacht. Els lectors l'acompanyaran durant el seu llarg periple vital, que arrenca a Viena, continua a l'estat nord-americà de Maine i, després de tornar a passar per Europa, acaba a Israel a principis de la dècada dels vuitanta.
A la contra
Rufián demana a ERC que lideri el front d'esquerres a Catalunya: "I, si em va el càrrec, me'n vaig cap a casa"
A Barcelona, des de l'Auditori del Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, Gabriel Rufián ha tornat a defensar el front d'esquerres que creu que s'hauria de materialitzar de cara les pròximes eleccions generals. I ho ha fet al costat d'Irene Montero, la número dos de Podem, que li ha agafat el guant de la proposta. ¿Com ha de ser aquest front unitari? Sent conscient que el seu partit, ERC, no subscriu la seva proposta, li ha fet una petició explícita: "Li demano al meu partit que lideri això. I si em va el càrrec, me'n vaig cap a casa". És a dir, Rufián vol que el partit d'Oriol Junqueras sigui qui es faci seva la proposta i aglutini, entorn a les seves sigles, aquesta confluència d'esquerres que defensa. ¿I a l'Estat? Rufián ha defensat que sigui Podem qui jugui aquest rol: "Podem pot ajudar a aquestes confluències".