22/03/1944 
Noticias
La denúncia per Julián Álvarez, un meló que en general no interessa obrir
Malgrat que Miguel Ángel Gil Marín trenqués el silenci per assegurar que Julián Álvarez no està en venda, la realitat és que tant el conseller delegat de l'Atlètic de Madrid com bona part dels empleats a les oficines del conjunt matalasser tenen coll avall que és altament probable que el davanter deixi el club aquest estiu. ¿Podria quedar-se? Sí, si finalment no s'arriba a cap acord amb els clubs pretendents, però l'Aranya vol sortir i Apollo, el fons d'inversió que controla des de fa poc l'entitat, ja està disposada a fer negoci amb el futbolista argentí. El problema és el destí. Perquè Julián vol jugar al Barça, club amb el qual somia des de petit. Ara bé, els dirigents matalassers no volen reforçar un contrincant directe en la lluita pels títols de Lliga, Copa i Supercopa. Prefereixen el PSG. O l'Arsenal, que estaria disposat a fer un intercanvi oferint diners i amb el suec Viktor Gyökeres com a moneda de canvi. S'acabi com s'acabi, tothom té clar que el serial va per llarg i que tindr
«Vaig dir al príncep de l'Aràbia Saudita: "Quan t'expliqui la meva idea, potser em fotràs al carrer"»
La vida de l'economista, polític i escriptor Antoni Vives (Barcelona, 1965) va fer un gir radical quan, el 2018, va aterrar a l'Aràbia Saudita per reunir-se amb el príncep del país, Mohammed bin Salman, i l'equip amb el qual preparava la Visió 2030, que s'havia de traduir en la urbanització d'una regió enmig del desert "de la mida de Bèlgica" anomenada Neom –que integra les paraules nou i futur– per aixecar-hi "una ciutat pensada per a nou milions d'habitants" enmig del desert. Ara s'ha decidit a explicar els set anys que va passar liderant aquell projecte mastodòntic en una memoir literària i interessantíssima, Al país secret (Pòrtic, 2026), que no amaga les contradiccions d'una monarquia absoluta guiada per la xaria, capaç de fer assassinar i esquarterar un periodista crític amb el règim com Jamal Khashoggi i que, alhora, té l'aspiració de modernitzar-se. La pròpia trajectòria de Vives sorprendrà més d'un lector. A més de guanyar el premi Crexells amb El somni de Farringdon Road (La M
Podrà la intel·ligència artificial arribar a crear vida?
Darrerament la intel·ligència artificial s’ha convertit en la protagonista de les nostres vides, fins al punt que sembla que estiguem constantment parlant d’ella. És impossible trobar algú que, en un moment o altre del dia, no la faci servir: des de la més innocent cerca de Google fins a l’informe que ens fa mandra escriure, aviat no sabrem viure sense l’ajut d’una de les eines més revolucionàries que s’han inventat.
Pedro Sánchez compareix al Congrés després de la sentència d'Ábalos
La xocolata, un "plaer adult"?
El 1881, la Vila Joiosa era un poble tranquil, mariner i agrícola de la costa alacantina: hi vivien prop de 5.000 persones i el turisme encara no havia transformat la zona. Però entre les cases baixes, els camps i l’activitat del port, hi havia una indústria que començava a fer-se notar. Era la de la xocolata. Les rajoles que en sortien tenien ben poc a veure amb les que avui omplen els lineals del supermercat: era una xocolata d’obrador domèstic, feta al fons de les cases, amb pedres de moldre, corrons, petits fogons i l’ajuda de tota la família. Molts xocolaters combinaven aquell ofici amb la feina al camp i venien el producte per encàrrec o en rutes comercials que ben aviat es van començar a estendre cap al sud-est peninsular i la Manxa. A mitjan segle XIX, la gent del poble havia descobert que la xocolata els podia donar uns ingressos complementaris molt interessants.