30/05/1943 
Noticias
Desafiament iranià
L’Iran viu el desafiament més greu al règim dels aiatol·làs des de la Revolució Islàmica del 1979. Les protestes no són noves al país. Des de fa anys hi ha un descontentament acumulat i successiu que sempre troba la manera de tornar a ocupar els carrers. Des de les protestes electorals del juny del 2009 amb l’anomenat “moviment verd” acusant el govern de Mahmud Ahmadinejad de frau electoral fins a la repressió de les manifestacions contra l'encariment pel preu dels aliments el 2017 i pel preu del combustible el 2019. En l'última onada de disturbis del 2022 i el 2023, que va durar més de sis mesos, organitzacions de drets humans van registrar fins a 500 morts i més de 20.000 detencions contra el moviment “Dona, vida, llibertat”, desencadenat per la mort de la jove Mahsa Amini.
Les bibliotecàries en peu de guerra
Jorge Luis Borges, en el seu Poema de los dones, va escriure: “Sempre vaig imaginar que el Paradís seria algun tipus de biblioteca”. Ara, però, en un documental imprescindible que trobareu a Movistar+, descobrireu que les biblioteques, als Estats Units, s’han convertit en un infern, especialment les de les escoles i instituts públics.
Abaixar la persiana per protestar: la pressió econòmica que inquieta el règim iranià
A l'Iran, la protesta no és només als carrers. Després de més de dues setmanes de mobilitzacions, l'epicentre del descontentament ja no es limita a marxes i enfrontaments nocturns. S'ha traslladat a l'economia diària, a la manera com milions de ciutadans intenten sobreviure en un país on la moneda s'ha desplomat, els preus bàsics s'han disparat i els serveis públics es degraden sota el pes de la crisi.
Morts accidentals o assassinats encoberts? 'Nits sense ficció' torna a endinsar-se en la cara fosca de la mili
"Ja et faran un home a la mili" era una de les frases més sentides quan el servei militar obligatori encara estava en actiu. Per a algunes persones, passar una temporada en una caserna per instruir-se militarment era una manera de fer emergir una suposada virilitat. Tot això ha quedat enrere, però les històries traumàtiques encara es recorden: denigrar els "conills" –soldats que acabaven d'entrar al servei militar— era una de les aficions dels que tenien un rang més alt i dels més veterans, alguns dels quals es veien empesos a aquestes pràctiques si no volien convertir-se ells mateixos en víctimes. Després de l'èxit del documental Et faran un home, Mireia Prats i Joan Torrents mostren ara la feina de vuit mesos d'investigació per a una seqüela d'aquella peça. Et faran un home: Morts silenciades s'endinsa en diversos casos de morts en estranyes circumstàncies que es van produir a les casernes i sobre les quals hi ha dubtes perquè mai no es van investigar degudament. La producció s'estrena aque
De fit a fit