24/03/1942 
Noticias
A les portes del canvi radical de temps: arriben pluges i una gran refrescada
El temps estiuenc i plàcid dels últims dies té les hores comptades. Som a les portes d’un important canvi que ens traslladarà de cop de l’ambient d’agost a temperatures d’octubre. El cap de setmana encara començarà amb calor i xafogor, tot i que dissabte ja baixaran els termòmetres a l’interior i al Pirineu, i augmentaran els intervals de núvols amb alguns primers ruixats o gotellades locals. Serà diumenge quan l’acostament d’un embossament d’aire fred reactivarà la inestabilitat, amb xàfecs i tempestes que al llarg del dia poden afectar qualsevol punt del país. El Meteocat té totes les comarques en avís per pluja intensa, i Protecció Civil ha activat l'alerta del pla Inuncat.
Estònia alerta que avions russos han violat el seu espai aeri i han forçat la intervenció de l'OTAN
Enmig d'una atmosfera cada cop més tensa al flanc est de l'OTAN, Estònia ha denunciat que tres avions militars russos han violat el seu espai aeri aquest divendres, en el que seria la tercera incursió del Kremlin a les fronteres de l'Aliança aquest mes. Tres avions de combat del model MiG-31 —interceptors pesats capaços de transportar el míssil hipersònic rus Kinzhal— haurien sobrevolat una illa estoniana del Golf de Finlàndia sense permís durant un total de 12 minuts, a uns 100 quilòmetres de la capital, Tallin, cosa que ha obligat les forces de l'Aliança Atlàntica a intervenir. "El divendres al matí (...), tres caces russos MIG-31 han irromput sense permís a l'espai aeri d'Estònia, a la zona de l'illa de Vaindloo, i s'han quedat a l'espai aeri estonià durant gairebé dotze minuts", indica Defensa en un comunicat.
Última oportunitat per gaudir d'un rar fenomen astronòmic que no es tornarà a produir fins al 2038
Aquest dissabte dia 20 de setembre el principal satèl·lit de Saturn, Tità, projectarà la seva ombra sobre el gegant dels anells. Serà l'última vegada que ho farà en els pròxims catorze anys. Aquests eclipsis són raríssims i només passen durant uns mesos cada prop de quinze anys, que és quan l'òrbita de Tità l'alinea amb el Sol i Saturn. Des de novembre del 2024 a octubre del 2025 s'han produït eclipsis cada setze dies. Caldrà esperar, però, fins a l’any 2038 per tornar a veure com el satèl·lit saturnià projecta de nou la seva ombra sobre aquest fascinant món, el segon més gros després de Júpiter i l'únic anellat visible des de la Terra. Aquesta estranya periodicitat dels eclipsis és deguda principalment a la gran inclinació que presenta l’òrbita de Tità respecte de l’òrbita del planeta al voltant del Sol.
"La majoria d'ucraïnesos no accepten una cessió de territori a Putin"
L'ARA sempre ha apostat per destinar esforços per ser allà on succeeixen els fets que marquen l'actualitat del món. "És vital per al periodisme internacional poder viatjar i explicar les coses des del terreny". Ho va recordar ahir el cap d'Internacional del diari, Francesc Millan, en una trobada amb subscriptors que va tenir lloc a la seu del diari. Francesc Millan és cap d'Internacional de l'ARA, i en els últims mesos ha estat a Síria, a Israel i a Ucraïna, tres punts que han marcat l'agenda informativa d'aquest 2025. En la trobada amb subscritpors, el tema central va ser Ucraïna, on Millan ha viatjat diverses vegades des de l'inici de la invasió. "Després de tres anys i mig de guerra, la fatiga es nota cada cop més. També he vist un canvi respecte de l'últim cop: Kíiv és ara l'objectiu prioritari de la guerra psicològica de Putin. La capital és bombardejada sovint i les defenses antiaèries ja no són tan efectives com abans per aturar els projectils russos".
Brussel·les fa cas a Trump i avança la desconnexió total del gas rus
Les pressions de Donald Trump a la Unió Europea han fet efecte. Pocs dies després que el president dels Estats Units demanés al bloc europeu que desconnectés energèticament amb Rússia d'una vegada per totes, Brussel·les ha anunciat que proposaran als estats membres avançar la prohibició d'importar gas natural liquat (GNL). Segons han anunciat la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el termini màxim es retallà en un any i a partir del gener dels països comunitaris hauran de deixar d'importar-ne.