14/12/1939 
Noticias
Èxit i victimisme, la quadratura del cercle andalús
Un cordovès, Niceto Alcalá-Zamora, president de la República espanyola (1931-36), és l’autor d’una de les frases que més bé han definit la naturalesa dual del catalanisme. Don Niceto va dir a Francesc Cambó, a les Corts, que “no es pot ser al mateix temps el Bolívar de Catalunya i el Bismarck d’Espanya”. Una frase que s’hauria pogut aplicar també a Lluís Companys, Miquel Roca o Gabriel Rufián. Ser catalanista a Madrid implica una contradicció difícil de gestionar. En canvi, l’andalusisme és un sentiment igualment intens però que combina amb l’espanyolitat tan bé com la mançanilla i la gasosa a la Feria de Abril. Perquè Andalusia (que segons el seu Estatut d'Autonomia és una nacionalitat) té una identitat irrebatible, fins i tot exuberant, però és castellana d’origen, i ha contribuït tant com Castella a la definició del que és espanyol.
Els canvis esperançadors contra l'Alzheimer es volen replicar amb el Parkinson
No és el mateix rebre un diagnòstic de càncer ara que fa tres dècades. El pronòstic dels malalts és radicalment millor i la seva qualitat de vida també. El de l'Alzheimer i el Parkinson, en canvi, és gairebé calcat ara que 30 anys enrere: les malalties neurodegeneratives malauradament encara són irreversibles i no tenen cap cura disponible. Ara bé, l'aparició dels primers medicaments aprovats contra l'Alzheimer, que es resisteixen a arribar a Espanya, són modificadors de la malaltia, endarrereixen el seu avenç i són la primera pedra d'un canvi de paradigma, ja que fins ara els malalts no tenien cap teràpia disponible. També s'han desenvolupat noves i millors eines diagnòstiques, capaces d'anticipar els símptomes i l'evolució que tindran. Això esperona els professionals en l'inici d'una revolució contra aquestes malalties, que tenen prou paral·lelismes per pensar estratègies conjuntes en un futur.
Els últims testimonis de l'exili republicà: "La vida ja mai més va tenir el mateix sentit"
Pocs dies després d'haver travessat a peu els Pirineus per fugir del franquisme, en ple mes de febrer i enmig d'un fred glacial, Montserrat Casals es va posar malalta. Només tenia tres anys. La van traslladar sola a un hospital de França mentre a la seva mare i al seu germà els tancaven al castell de Gaillon, a Normandia, i el seu pare era internat al camp de concentració de Barcarès. Al cap d'una setmana, una monja de l'hospital francès on havia ingressat la Montserrat va anar fins al castell amb la nena en braços per lliurar-la a la mare, la Rosa. "Li porto la seva filla perquè està a punt de morir. No hi podem fer res més", li va dir la monja. Era el 1939.
"La guerra de l'Iran és un fiasco espectacular per als Estats Units"
Zaki Laïdi (Constantina, Algèria, 1957) politòleg i professor de ciències polítiques, va ser assessor especial de Josep Borrell, quan era l'alt representant de la diplomàcia europea, durant cinc anys a Brussel·les. Ha visitat Barcelona convidat pel Cidob per presentar el llibre The hedgers (Cambridge University Press).
De què treballen els immigrants a Catalunya?
En els darrers anys el paper de la immigració s'ha situat ben al mig del debat social del país. I, en termes econòmics, els arguments a favor i en contra han apuntat que tant ens enriqueix com que ens empobreix. Però, realment, quins són els llocs de treball que ocupen els immigrants a Catalunya? Quin tipus d'estranger té més pes en cada sector? La regulació extraordinària d'enguany ha amplificat el debat sobre si el creixement demogràfic serà o no sostenible a llarg termini. De moment, gran part del teixit empresarial no ha dubtat en posicionar-se a favor, i veuen en el talent estranger la millor manera de cobrir els forats del mercat laboral català.