03/09/1931 
Noticias
L’Empordà del Quixot: de Salvador Dalí a Albert Serra
Una vegada és casualitat. Dues, coincidència. I més de tres, un patró. Així succeeix amb el seguit de relacions que vinculen Don Quixot i l'Empordà. Lluny de l'anècdota esporàdica, la reiteració d'exemples que connecten aquests dos mons permet detectar un lligam ric i interessant. Ho demostra el filòleg hispanista Joan Manuel Soldevila, establert a Figueres, en el llibre Terra de Quixots (Pòrtic), guardonat amb el premi Carles Rahola d’assaig 2026. El text, escrit amb gran erudició però sense anàlisis feixugues, desgrana el carrusel de personatges, obres i llocs de la plana empordanesa que, d'alguna manera o altra, al·ludeixen a la literatura de Cervantes. Des dels més evidents, com l'admiració de Dalí pel cavaller de la trista figura, fins a altres de més sorprenents, com el nom d’una discoteca figuerenca o la primera fotografia documentada al món de dos homes disfressats de Don Quixot i Sancho Panza.
Reflexions tanoques (4)
.
Marc Márquez va fent passos cap al títol de campió mundial de MotoGP
Marc Márquez camina amb pas ferm cap al títol de campió de MotoGP. A la cursa esprint del Gran Premi de Malàisia al circuit de Sepang, ha aconseguit una segona posició que li permet anar fent via. La victòria ha estat per a l'espanyol Pedro Acosta (KTM), que no és rival a la classificació general. Márquez (Ducati Desmosedici GP26) és més líder del Mundial en espera de la cursa de diumenge, en què sortirà segon per darrere del seu germà, l'Àlex.
Tornarà a nedar el gegant del Mediterrani per les costes catalanes?
“Jo vull fer una petició: no li digueu foca monjo. Això és un invent, una traducció literal del castellà sense cap tradició en la nostra llengua”. Amb aquesta advertència tan clara, el biòleg i conservacionista mallorquí Joan Mayol posa els dits a la nafra de la memòria marítima: “A la nostra mar se n'ha dit de tota la vida vell marí, vedell marí o lleó marí. I recuperar-ne el nom no és un caprici, sinó el primer pas per restituir la dignitat d'un animal que va conviure amb nosaltres durant mil·lennis”. Aquesta reivindicació és el punt de partida per retrobar-nos amb un gegant discret que, durant dècades, vam condemnar a l'oblit.
"Quan em vaig prejubilar, va ser el moment de fer realitat el meu somni"
Durant dècades, Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960) va compaginar la docència a secundària amb les classes a la Universitat Oberta de Catalunya, l'escriptura de novel·les com Jo també vull ser funcionària (Proa, 2010) i l'edició de llibres com Espill, de Jaume Roig (Quaderns Crema, 2006). "Quan em vaig prejubilar, va ser el moment de fer realitat el meu somni, que era muntar una editorial", recorda des de la llibreria Casa Usher, que ha acollit la celebració del cinquè aniversari de Cal Carré, el projecte que va arrencar l'octubre del 2021 amb Dos relats, escrit per Virginia i Leonard Woolf. "Des de llavors hem publicat cinquanta títols –explica–. Sento un gran orgull per la feina feta durant aquest temps perquè connecta amb els pares i avis, que havien tingut la carnisseria de Terrassa que l'editorial homenatja des del títol. Si ells tenien un gran respecte pels clients, Cal Carré el té pel públic lector: mai no li donem gat per llebre".