23/02/1930 
Noticias
La competició d'Ayuso i Abascal per ser el 'Donald Trump' espanyol
Isabel Díaz Ayuso i Santiago Abascal asseguts en una potent motocicleta pintada amb la bandera d'Espanya. No és una imatge real –tampoc IA– sinó un ninot de les Falles exposat aquesta setmana a València. Si bé no hi ha una aliança entre ells en la vida real –més aviat una disputa pel mateix espai electoral a Madrid–, els seus discursos radicals i les simpaties que comparteixen la presidenta madrilenya i el líder de Vox en l'àmbit internacional fan que la visió d'aquest tàndem no grinyoli especialment als espectadors dels monuments fallers. Els lligams d'Abascal amb els líders mundials de l'extrema dreta són oficials i orgànics –a través de les aliances a l'Eurocambra o amb fundacions d'aquest espai ideològic–, mentre que Ayuso els té des d'una perspectiva més simbòlica. És el que passa amb Donald Trump.
"Kave Home tindria un nom més català si ara haguéssim creat la marca"
Entre l'AP-7, la N-II i la via del tren que uneix Barcelona amb Girona, en un poble de la Selva que no arriba els 7.000 habitants, hi ha una de les deu empreses europees que més ha crescut la darrera dècada: Kave Home. La seva fórmula és força única, plena de factors diferencials. S'ha convertit en "campiona del creixement" tenint la seu fora d'una gran ciutat, sent una empresa amb el capital 100% familiar i girant el mitjó en un dels sectors econòmics menys modernitzats: el del moble. Fa tres anys que el seu conseller delegat és Francesc Julià Ametller (Girona, 1992), fill del fundador de Julià Grup. Qui va començar amb un petit magatzem venent matalassos als hotels de Lloret de Mar és avui en dia un gegant amb més de mil treballadors, la majoria d'ells a la seu de Sils, que ha consolidat un model de gamma mitjana del moble allunyat d'Ikea. "Fer assequible el disseny original de qualitat", en paraules de Julià. L'antic magatzem s'ha transformat en una empresa puntera amb tints de start-up que més
L'escut més nostrat de Hansi Flick
Un inici de temporada dubtós, especialment en defensa, va instal·lar en el sentiment culer la sensació que l'equip pagaria ben cara la marxa d'Iñigo Martínez de Barcelona per aterrar a l’Al-Nassr, de Cristiano Ronaldo. El central basc era feliç a la capital catalana –de fet, va posar un nom català, Pol, al seu tercer fill, nascut a Barcelona–, però l'oferta econòmica del club de l'Aràbia Saudita significava signar el seu últim gran contracte com a professional als 34 anys. Fitxat per Xavi Hernández i Mateu Alemany, el central basc va convertir-se en la nineta dels ulls de Hansi Flick, que va comprendre la seva marxa al golf Pèrsic per motius econòmics.
L'exalcalde de Perpinyà que va rebre Puigdemont i ara s'entrega a l'extrema dreta
Aquesta ha estat una setmana de campanya arreu de l'estat francès per la segona volta de les eleccions municipals de diumenge, però no pas a Perpinyà, on la primera volta va decidir amb el 50,61% dels vots que el batlle d'extrema dreta Louis Aliot revalidava el seu mandat. Va arrasar després de l'absorció d'una part de la dreta tradicional, fins i tot amb el suport públic de l'exalcalde Jean-Marc Pujol, el seu rival històric que va perdre en els comicis del 2020 i que feia onze anys que presidia l'Ajuntament. El febrer del 2020 va rebre amb tots els honors l'expresident català Carles Puigdemont abans de fer el seu acte multitudinari de 100.000 persones a Perpinyà, per solidaritzar-se amb l'exiliat, després que el seu govern municipal ja hagués donat suport als represaliats diversos cops. Pujol és un conservador provinent del partit Els Republicans que va governar amb els nacionalistes d'Unitat Catalana, però ara considera que Aliot representa "la dreta".
La pastisseria Tornés de Girona acaba de guanyar el concurs del millor xuixo del món
La pastisseria Tornés de Girona (c. Migdia, 51) acaba de guanyar el concurs del millor xuixo del món, que ha tingut lloc a la plaça del mercat del Lleó de Girona. El mestre pastisser Josep Maria Tornés és coautor del decàleg del xuixo de Girona, fet el 1991, i afirma que la recepta que segueix és semblant que la que va deixar escrita el pastisser Puig (el creador del dolç) fa cent anys. “N’he canviat percentantges de sucres i greixos especialment”, afirma el pastisser, que assegura que ara el xuixo que elabora està actualitzat perquè agradi més.