22/05/1929 
Noticias
“La calidesa de la vida normal ja no existeix al centre de Barcelona”
Vint-i-quatre anys després d’En construcción, una de les pel·lícules més importants i influents del cinema català d’aquest segle, José Luis Guerin (Barcelona, 1960) torna a filmar les transformacions urbanes i socials de la ciutat on va néixer i ja no viu –es va traslladar a França la dècada passada–. Les mostra al documental Històries de la bona vall, que opta a la Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià. El cineasta observa el barri barceloní de Vallbona parant atenció a allò que el fa singular: l’aïllament respecte a la ciutat –per l’autopista i la C-17–, la pervivència d’una cultura agrícola i, sobretot, els veïns, d’una diversitat que posa de manifest la desena de llengües que se senten al film: àrab, castellà, català, gallec, hindi, portuguès, rus... Guerin dona veu als seus records i anhels, en filma les celebracions i gairebé es remulla amb ells al Rec Comtal per mostrar la bellesa i dignitat d’un barri i la seva gent en la seva millor pel·lícula des de
Antoni Muntadas: "De tot el que fem n'hem d'aprendre alguna cosa"- "De tot el que fem n'hem d'aprendre alguna cosa"
La primera vegada que vam parlar de fer el diari especial d'artista que podreu trobar als quioscos aquest diumenge 28 de setembre era al mes d'abril. Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) acabava de tornar de São Paulo, on havia inaugurat l’exposició Lugar público, al centre cultural SESC Pompéia. Però al llarg d’aquests mesos de converses ha tornat al Brasil, ha anat a Madrid –on va presentar l’exposició About Asia a la Casa de la Moneda–, ha passat per Lisboa –on al maig va inaugurar una exposició a la galeria Cristina Guerra– i ha fet escapades també a Pamplona –on a l’octubre inaugura Otros miedos– i a Shanghai –on al novembre presentarà exposició al Museu del Vidre–. Per descomptat, ha anat fent parades a Barcelona, ara acaba de tornar de Nova York, i aviat anirà a València, on el 25 de novembre rebrà l’honoris causa per la Universitat de València i l’endemà inaugurarà una exposició a l’Escola Superior d’Arquitectura. . Es podria dir que són les seves dues bases 
Un recorregut per l'obra de Muntadas, l'artista transhumant
Una cosa és mirar, una altra veure i una altra percebre. Són tres estadis que condicionen com interpretem el que tenim al davant. Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) sempre anima el públic a arribar al tercer estadi perquè aquesta percepció que porta a descobrir una cosa nova que no estava aparentment a la vista és la que permet el gaudi del saber i de l’acció, la que dona eines per interpretar el món que ens envolta i també la que ens obre nous camins de creativitat i coneixement. Per això hem volgut començar aquest suplement amb dues imatges que reflecteixen aquesta voluntat de l’artista de “fer visible el que és invisible”. A l’esquerra, el “Mirar, veure, percebre”; a sobre, l’“Atenció, la percepció requereix implicació”, una frase que va començar a utilitzar el 1999 en tot tipus de suports —adhesius, cartells, postals, cartells, tanques publicitàries...— i que ha presentat a desenes de ciutats de tot el món amb la seva corresponent traducció. Que no sempre és fàcil.
'A la contra', per Ferreres 26/09/2025