29/07/1928 
Noticias
Marc Márquez ja té a tocar el títol de Moto GP
L'espera des del 2019 s'ha reduït a només 24 hores. Si demà diumenge Marc Márquez perd sis punts o menys respecte al seu germà Àlex a la cursa llarga del Gran Premi del Japó serà campió del món de Moto GP per setena vegada a la seva carrera. Aquest dissabte, el Marc ha fet els deures a la cursa a l'esprint amb un segon lloc per darrere de Pecco Bagnaia en el doblet de Ducati. Pitjor ha estat el dissabte per a l'Àlex, que només ha pogut ser desè.
Obre un nou temple de la cuina catalana amb segell d'un xef d'estrella en una masia del Pla de l'Estany
Un nou restaurant de cuina catalana que promet àpats de molta categoria acaba d'obrir portes al Pla de l’Estany. És Can Gelada, a Riudellots de la Creu, un local històric d’estètica rústica, situat al damunt d'un turó a cinc minuts de la carretera principal, apartat dels nuclis urbans, que després de dos anys tancat ha reobert sota la nova direcció del reconegut cuiner banyolí Pere Arpa. El xef és el fundador del mític Ca l’Arpa de Banyoles –guardonat amb una estrella Michelin i dos sols Repsol–, que va haver de tancar el 2021 arran de la pandèmia, i quatre anys després ha decidit deixar de banda l’alta cuina per tornar a la base tradicional dels plats de xup-xup, la brasa de llenya i els menús de migdia per al públic popular.
Maria Antonieta, escapçada però 'influencer'
La pel·lícula La Nuit de Varennes (1982), d'Ettore Scola, és el relat del debat entorn del sorgiment d'un nou món sobre les runes d'un altre: el que il·lumina la Revolució Francesa per l'enfonsament de l'Antic Règim. El cineasta italià aprofita l'episodi històric de la fugida de París de Lluís XVI i Maria Antonieta –juny del 1791– per ajuntar en un mateix carruatge tres personatges reals: Restif de la Bretonne, un escriptor llibertí i popular –avui en diríem populista, potser amb tendència a les fake news–; Thomas Paine, l'intel·lectual revolucionari anglès, i el famós viatger i seductor Giacomo Casanova, ja gran i prou deteriorat físicament.
Groc mostassa, sèpia o grana... per què els partits canvien de colors?
Del groc al sèpia, del lila al grana, del turquesa al blau i del groc clar al groc mostassa. Les tauletes gràfiques de bona part dels partits polítics han tret fum durant l'últim any: quatre formacions (ERC, Comuns, Junts i la CUP) han regirat la seva identitat gràfica. En el cas dels juntaires els canvis es van limitar al color i a la campanya electoral, a més d'alguns actes puntuals posteriors, però les tres formacions d'esquerres han redissenyat també el seu logotip i tipografia, i els han instaurat com a nova marca del partit. Unes modificacions que responen al context polític i, sobretot, a moviments orgànics dins les formacions.
El llibre que Mark Zuckerberg no vol que llegeixis
"Vaig treballar allà [a Facebook] durant set anys i, si els hagués de resumir en una sola frase, diria que va començar sent una farsa esperançadora i va acabar en una tragèdia plena de foscor i penediment. Jo era una de les persones que assessoraven la cúpula de l'empresa, Mark Zuckerberg i Sheryl Sandberg, mentre ells pensaven com Facebook negociaria amb els governs del planeta. Al final vaig contemplar desesperançada com es plegaven davant de règims autoritaris com la Xina i enganyaven l'opinió pública com si res. [...] La majoria de dies, treballar en temes polítics per a Facebook tenia molt menys d'interpretar capítols que semblaven redactats per Maquiavel i molt més de cuidar una colla de xavals de catorze anys als quals havien donat superpoders i una suma indecent de diners mentre volaven arreu del món intentant comprendre què els havia atorgat i comportat aquest poder."