24/04/1928 
Noticias
Superilles a la conca del Ruhr
Un luxe proletari i enlluernador. L'afany de mudar sense tenir por de passar-se: els negocis turcs de vestits de festa i de casament omplen alguns dels carrers principals del barri de Marxloh a la ciutat alemanya de Duisburg. La travessia continua entre els aparadors plens de vestits carregadíssims fins a arribar a la flamant mesquita central de Duisburg. Inaugurada el 2008, és la segona mesquita més gran d'Alemanya. La van construir en un estil tradicional, amb una cúpula de més de vint metres d'alt. Té capacitat per a 800 homes i 400 dones. Un dimarts a mitja tarda, la mesquita està pràcticament buida, així que encara sembla més espectacular. En canvi, alguns racons de l'entorn estan una mica deixats. Hi ha brutícia i algun cotxe abandonat.
"De què serveix continuar jugant un any a futbol si després ja no hi ets?”
“Passar de jugar a futbol professionalment a no poder jugar ni amb els amics és complicat, molt complicat”, confessa a l’ARA Joan González (Barcelona, 2001). El 26 de maig del 2024 va ser l’últim partit de la carrera del migcampista català. Un empat sense gols, en la darrera jornada de la Serie A, a l’Estadi Diego Armando Maradona, reafirmava la bona temporada del Lecce, l'equip d'una ciutat situada al taló de la bota italiana. González va entrar en el minut 56, substituint el suec Pontus Almqvist, sense imaginar-se que serien els seus últims instants com a futbolista professional.
"La proposta de tenir un fill la vaig enviar per WhatsApp"
Hi havia ganes de Bruno Oro i de la seva partner in crime, Clara Segura. L’estrena de Vinagreta –sèrie d’esquetxos que recupera aquell Vinagre del ja llunyà 2008– ha estat la segona més bona del 3Cat, només per darrere del retorn de Bola de drac: 56.000 reproduccions només el primer dia. En aquesta entrevista, l’actor, músic i escriptor es mostra franc i parla de la seva carrera, la paternitat tardana que acaba d’estrenar i el pes dels orígens familiars, entre d’altres.
Es poden vincular les pujades salarials a la crisi de l'habitatge?
Quan sindicats i empreses negocien pujades salarials dins d’un conveni col·lectiu, mai hi ha una fórmula única i automàtica. Aquest estira-i-arronsa combina diferents criteris i hi pot contribuir, per exemple, el fet que la companyia en qüestió hagi incrementat els seus beneficis, que el seu sector estigui en un moment de creixement o que la plantilla faci pressió a través de protestes i vagues.
Por a la comunitat en la qual ens hem convertit
El projecte d'Antoni Muntadas On Translation: Fear ens enfronta al que l'artista denomina "mecanismes invisibles". Destaca com aquests serveixen per explotar políticament els mitjans de comunicació i com les persones que estan en el poder els utilitzen per controlar els ciutadans entorn d'una ideologia o d'un discurs concrets.