06/05/1925 
Noticias
Pedro Sánchez contraataca: "Seguim amb el nostre full de ruta. Fins el 2027 i més enllà"
En entrar a la seu de l'UGT de Madrid costava distingir si era la cloenda del congrés de les Joventuts Socialistes d'Espanya o una discoteca. La versió màquina de Pedro de Raffaella Carrà sonava a tot drap i els quadres esperaven amb eufòria que entrés a la sala el president espanyol, Pedro Sánchez. Un militant restava dret amb una rosa alçada i dos llibres de Sánchez a la mà —Manual de resistencia i Tierra firme—, que disciplinadament el líder del PSOE ha signat quan ha passat pel seu costat entre crits i aplaudiments dels quadres joves. És l'escenificació del que vol fer el PSOE després de quinze dies de terratrèmol judicial, amb l'esclat del cas Zapatero i el cas Leire: contraatacar. Ja va començar el ministre Óscar Puente dijous advertint d'un intent de derrocar el govern espanyol per "mètodes no democràtics" i ha seguit aquest diumenge Sánchez defensant el seu projecte i enviant un missatge a la dreta: "Els socialistes mai donem una batalla per perduda". "Seguim amb el nostre full de
Trump segueix presoner al laberint iranià tres mesos després d'haver iniciat la guerra
El fet que la guerra de l'Iran s'hagi convertit en un maldecap i en un carreró de difícil sortida per a Donald Trump ho demostren els continus vaivens d'aquesta última setmana. Els Estats Units han trencat dues vegades l'alto el foc, i l'Iran ha respost amb escaramusses que totes dues parts han qualificat d'"accions defensives". Paral·lelament, circula un memoràndum d'entesa entre Teheran i Washington que, de moment, no fructifica. El resultat és un clima d'optimisme i pessimisme que sacseja el preu del petroli, i que tant Trump com el vicepresident J.D. Vance alimenten amb declaracions que sovint s'anul·len entre si. Mentrestant, l'estret d'Ormuz tenalla l'economia global.
Els presos polítics a Veneçuela: “El meu marit té càncer de pàncrees i segueix entre reixes"
“Avui tampoc no ha sortit”, diu resignada Eglis Manaure, de 50 anys, mentre puja l'escala que condueix a casa seva en un bloc residencial de Guatire, una localitat a uns 50 quilòmetres de Caracas. Somriu i fingeix normalitat, però els ulls la delaten: té una mirada profundament trista. "Gairebé no dormo. A la una de la matinada ja estic desperta mirant notícies per saber si l’han alliberat", confessa. Al seu marit, Enrique Parada, el van detenir fa més de sis anys, el 20 d'abril del 2020, i des d'aleshores és en una presó a més de 450 quilòmetres, a la ciutat de Maturín, al nord-est de Veneçuela. Per arribar-hi, l’Eglis tarda catorze hores en autocar i només hi pot anar cada tres o quatre mesos. Ha d'escollir entre pagar el cost del passatge o sufragar les medicines que ell necessita. La seva economia no dona per a res més. L’home, de 45 anys, té càncer de pàncrees.
El camp de mines judicial de Sánchez fins a les espanyoles
Si l'anterior legislatura espanyola (2019-2023) va estar marcada per les causes judicials contra l'independentisme, l'actual s'ha convertit en un autèntic camp de mines judicial per al PSOE. El fil conductor entre les dues va ser, a més, l'amnistia, que Pedro Sánchez es va comprometre a aprovar per tenir els vots d'ERC i Junts per a la investidura. Si bé la seva aplicació, quan fa dos anys que es va aprovar, encara no s'ha culminat –amb més d'un centenar de polítics, activistes i càrrecs públics amb procediments pendents de resoldre–, un dels efectes palpables que ha tingut la mesura és l'enuig de la dreta política i judicial per la concessió dels socialistes. De fet, la legislatura va començar amb les protestes constants davant la seu del PSOE encoratjades per l'extrema dreta i també per càrrecs del PP.
"Els meus amics surten de festa i es cuiden menys, però jo he escollit aquesta vida"
Clara Serrajordi (Llinars del Vallès, 2007) entra a l’estadi Johan Cruyff amb un nou pentinat. “Si guanyàvem la Champions, m’havia de fer les trenes”. El Barça va ser campió d’Europa a Oslo i la migcampista catalana va ser titular a la final contra l’Olympique de Lió amb només 18 anys. Amb el mateix somriure que quan va debutar fa un any en aquest mateix escenari, Serrajordi atén l’ARA relaxada després d’una setmana plena d’emocions –celebració de la quarta Lliga de Campions femenina i el comiat d’Alexia Putellas– i confessa una altra passió: els escacs. “De petita en feia campionats”.