10/01/1925 
Noticias
Els talibans tallen internet i aïllen l'Afganistan del món
El seu últim whatsapp és de dilluns a les 13.43 h. Tres quarts d'hora més tard, vaig contestar-li jo, però el meu missatge ja no li va arribar. Amb tot, no em va estranyar. Vaig pensar que probablement la bateria del mòbil se li devia haver esgotat i que, com que els talls del subministrament elèctric són constants a Kabul i a la resta de l'Afganistan, no l'hauria pogut recarregar. Aquest dimarts al matí, però, la meva col·lega afganesa continuava sense respondre i això ja va fer que tingués la mosca darrere l’orella. Vaig intentar trucar-li per telèfon, però no hi havia línia.
El que amaguen les xifres del PIB
L'INE ha fet públiques les dades del PIB per comunitats autònomes que demostren que Catalunya va créixer durant el 2024 un 3,6%, un ritme lleugerament superior a la mitjana espanyola i molt més accentuat que el de la zona euro. El volum de l'economia catalana va superar els 300.000 milions d'euros, el segon més gran de l'estat, només per darrere de la Comunitat de Madrid. Però si es miren les dades del PIB per càpita, que és de 37.426 euros, llavors Catalunya cau a la quarta posició, per darrere de Madrid, Euskadi i Navarra.
Trump i Netanyahu són els pares
Em declaro a favor de la fantasia, de mantenir la il·lusió que encara hi ha lloc per al misteri en aquest univers newtonià i mecànic. Però potser l’espai per fer-ho i alimentar aquesta joiosa innocència infantil no són les portades de la premsa. Trump s’aferra a la idea que és un gran líder mundial capaç d’endreçar les guerres del planeta i intenta amb Palestina penjar-se, per fi, una medalla digna del màgic Andreu. I sorprenentment –o potser no tant– hi ha diaris que li segueixen el joc i aplaudeixen aquesta desfilada de carrosses discursives delirants cadascuna més fastuosa que l'anterior. La Razón, per exemple, explicava en primera pàgina: “Netanyahu i Trump pacten a la Casa Blanca un pla de pau per a Gaza”. O El Mundo: “Netanyahu accepta el pla Trump: alto el foc, entrega d’ostatges i una junta de pau per a Gaza”. Qualsevol pla no triangular és evident que està condemnat al fracàs i, de fet, el diari de Planeta declara en el seu subtítol que “si Hamàs no ho accepta, e
Junts reivindica "la vigència del mandat de l'1-O" en l'aniversari del referèndum
Des de Cornellà del Terri, on l'expresident Carles Puigdemont va votar l'1-O, Junts ha celebrat aquest dimarts al vespre el seu acte per commemorar el vuitè aniversari del referèndum de l'1 d'Octubre. Sota el lema "Compromesos amb l'1-O", els juntaires han reivindicat "la vigència del mandat del referèndum" després que l'independentisme hagi perdut la majoria al Parlament i s'han emplaçat a "acabar la feina". Per fer-ho, Puigdemont ha demanat "cuidar" la fórmula que va fer possible l'1-O i ha reivindicat tres "ingredients" que al seu parer són els que el van fer possible: unitat, transversalitat –sense mirar "què pensa, quin origen té o quina religió professa el que tenim al costat"– i mirada de futur. Per la seva banda, Jordi Turull ha advertit: "No ens equivoquem d'adversaris, un independentista, per diferent que pensi, mai, mai, mai és l'adversari".
El nou 'Col·lapse', un programa fet a trossos
Dissabte a la nit, el Col·lapse començava la nova etapa amb Jordi González al capdavant. Ricard Ustrell va aparèixer per passar-li el relleu, i va entregar-li una maleta amb un botó que servia per engegar la maquinària del programa. González va començar parlant d’ell mateix i el seu retorn a la televisió pública: “9.125 nits després, en la meva llengua i a TV3, us dic bona nit!”. Col·lapse va tornar a fer honor al seu nom en aquesta estrena de temporada. Manu Guix presentava la banda advertint que ell deixava els músics allà, però que després marxaria perquè tenia el compromís amb l’Acadèmia d’Operación Triunfo. Tothom té coses més importants a fer que quedar-se al Col·lapse. González anunciava la seva amiga Marta Torné com a padrina del programa, un ritual disfressat d’importància sense finalitat clara. Si una cosa ens ha quedat clara del Col·lapse és que cadascú hi porta els seus amics. I una vegada més, es queia en l’endogàmia de TV3 on el relat passa per ells matei