04/09/1924 
Noticias
Els israelians legitimen la guerra, però se senten cansats
Al cor de la ciutat de Jerusalem, a la plaça París, molt a prop de la residència oficial del primer ministre, Benjamin Netanyahu, s’ha repetit una escena que comença a ser habitual: una concentració petita contra la guerra amb l’Iran i el govern de Netanyahu. Menys de setanta persones, dos tambors marcant el ritme i una pancarta gegant intentant, sense gaire èxit, cridar l’atenció dels vianants.
Un republicà infiltrat dins l'aparell repressor franquista
Jaume Font Marí-Martí (Terrassa, 1918-2010) era tan discret que pràcticament no va parlar mai de tota la seva lluita clandestina ni de com es va infiltrar dins la maquinària judicial militar franquista per alterar expedients i salvar vides. "He hagut d'estirar molts fils. Només una vegada me'n va parlar. Caminàvem per la Cerdanya amb unes amigues, érem adolescents. Sense mirar ningú directament, gairebé contemplant el paisatge, el pare va explicar que després de la Guerra Civil havia treballat a l’Auditoria de Guerra i que s’havia arriscat molt alterant documents per reduir condemnes o evitar penes de mort. Va ser una revelació inesperada i breu. Ningú no va fer preguntes. La conversa es va aturar allà i ell no en va tornar a parlar mai més", diu la seva filla, Núria Font.
Txell Font: "Estic convençuda que hi ha vida fora del Barça"
Txell Font (Tagamanent, 2004) entra en una petita cafeteria que hi ha al davant de la Ciutat Esportiva Joan Gamper en què gran part de la plantilla del Barça femení és habitual. És filla i germana de porters barcelonistes, per la qual cosa arribar sota pals no ha estat cap sorpresa, tot i que el seu camí ha estat particular. Va començar a clavar puntades a la pilota envoltada de nens a la UE Centelles, l’equip d’un petit poble d’Osona, en totes les possibles posicions, fins que en un dels partits va faltar el porter i de retruc va acabar-hi ella sota pals. No va ser fins als 12 anys que va incorporar-se al conjunt blaugrana.
De Freixenet a Puig: Què està passant a les grans empreses catalanes?
Codorniu (de la família Raventós des del segle XVI al fons Carlyle), Freixenet (dels Ferrer a l'alemanya Henkell), Pastas Gallo (dels Espona a Proa Capital), Cirsa (de Manuel Lao a Blackstone)... I, ara, a més d'Ercros –que passa a estar controlada pel grup industrial portuguès Bondalti després d'una opa–, Puig Brands, un grup català amb més 112 anys de vida convertit en multinacional, ha admès aquesta setmana que està en converses amb l'estatunidenca The Estée Lauder Companies, que és tres vegades més gran. Si prospera la negociació, els Puig, amb unes accions que encara no han recuperat els 24,50 euros amb els quals es van estrenar el 3 de maig del 2024, faran caixa i es podran dedicar a altres inversions. Hi ha molts precedents. El procés de pèrdua de companyies autòctones ve de lluny, com quan la família Bernat va vendre Chupa Chups a la italianoholandesa Perfetti Van Melle el 2006. Avui, fins i tot en un sector com el del cava, les dues grans, Codorniu i Freixenet tenen propietaris estra
Les famílies podran veure les notes, pagar excursions i parlar amb els mestres des d'una sola app
"Que fins a 21 anys de trajectòria educativa quedin registrats en una sola aplicació". Aquest és un dels objectius que busca una de les eines estrella del Govern per a aquesta legislatura: l'aplicació La Meva Educació. La nova app, que el departament d'Educació posarà en marxa a principis d'estiu del 2027, té la mateixa filosofia de l'app de La Meva Salut i servirà per als alumnes, les famílies i els docents.