Noticias
Transports creu que adaptar l'ample de via ibèric a l'europeu és "difícilment assumible" i calcula que caldrien 30 anys
El Ministeri de Transports creu que adaptar l'ample de via ibèric a l'europeu és "difícilment assumible" i calcula que, per fer-ho, les obres s'allargarien uns 30 anys i suposarien una inversió d'almenys 20.000 milions d'euros.
El Consell de Seguretat Nuclear avala la pròrroga de la central nuclear d’Almaraz fins al 2030
El ple del Consell de Seguretat Nuclear ha donat llum verda a la pròrroga de l'explotació de la central nuclear d’Almaraz fins al 2030. La planta atòmica extremenya tenia permís per operar un reactor fins al 2027 i un altre fins al 2028, sent la primera que havia de tancar de l'Estat.
Artem Mozgovoy: "Desitjaria no haver nascut a Sibèria, tant de bo fos francès, britànic o català"
L'última vegada que l'escriptor rus Artem Mozgovoy (Kémerovo, 1985) va marxar de casa la seva mare, va destruir tots els seus diaris d'infantesa i joventut. "No volia deixar-los i no me'ls podia endur. Va ser molt trist, perquè totes aquelles llibretes contenien els meus amors i desamors, les coses bones i les coses dolentes que havia viscut fins aleshores", explica Mozgovoy. Paradoxalment, aquell gest faria néixer un temps després la seva primera novel·la, Primavera a Sibèria, que es va publicar originàriament en anglès el 2023 i que ara ha arribat a les llibreries en català de la mà de Comanegra i amb una traducció de Jordi Martín Lloret. Una vegada establert en un altre país, quan ja se sentia "segur, un home nou", Mozgovoy va començar a excavar en la memòria.
Catalunya viu l’inici d’estiu més càlid des que es tenen registres
La calor extrema no dona treva aquest estiu, i les dades corroboren que estem vivint un període excepcionalment sufocant i inèdit. Catalunya ha registrat l’inici d’estiu més calorós des del 1950, que és quan es va començar a disposar de dades climàtiques homogènies i ben repartides per tot el país. Així ho conclou el balanç climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) publicat aquest dijous.
Amnistia: Luxemburg parla, Madrid decideix
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha acabat dient el que, en realitat, ja sabíem. No perquè la resposta fos previsible o desitjada des d'una perspectiva política, sinó perquè qualsevol lectura mínimament rigorosa del dret de la Unió feia molt difícil sostenir que la llei d'amnistia vulnerés els principis europeus que alguns invocaven amb una convicció més ideològica que jurídica. La qüestió no és, doncs, què ha dit Luxemburg, sinó per què alguns tribunals espanyols van decidir preguntar-li el que ja sabien que respondria.
26/01/1922 