Noticias
Els dèficits i superàvits de Trump
Una de les apostes del president dels EUA, Donald Trump –potser la més important juntament amb les deportacions massives–, no ha passat el filtre del Tribunal Suprem. I això, tot i controlar un organisme de clara majoria conservadora. Però, sense qüestionar si cal o no imposar aranzels a tercers països, els jutges del màxim òrgan jurídic del país, amb un resultat de 6 a 3, consideren que Trump s'ha extralimitat en aplicar impostos a les importacions sense passar pel Congrés. Deixen en evidència un dels dèficits del mandatari de la primera potència mundial. I no es tracta del dèficit comercial que assegura que vol combatre, sinó del democràtic, al recórrer a una llei (IEEPA) que dona poders al president per afrontar amb mans lliures “amenaces inusuals i extraordinàries” durant emergències nacionals. Els magistrats han interpretat que la IEEPA "no autoritza els aranzels aplicats a través d'ordres executives".
La supergala del 'Polònia'
En Piti Español, un dels millors guionistes que tenim al país, té una teoria que solia explicar a les seves classes a la universitat. Deia que si l’endemà de l’emissió d’un programa la gent comentava tres moments bons és que havia sigut un èxit. La tesi encaixa amb la gala del Polònia que TV3 va emetre dijous a la nit per commemorar els seus vint anys. Més enllà d’unes xifres d’audiència rècord que confirmen el vincle afectiu entre el programa i els espectadors, la gala va tenir moments magistrals. Per exemple, la conversa de Queco Novell amb quatre dels seus alter ego polítics: Maragall, Illa, Puigdemont i Rajoy. La combinació entre realitat i ficció, actor i personatges, era una filigrana que connectava amb el joc simbòlic de la teatralitat i la sàtira. Representava molt bé el joc de miralls entre la televisió i la política, i era una manera de reconèixer la feina de Novell, convertit en l’home de les mil cares.
Carmen Consoli: "El sicilià és una llengua de protesta"
El Festival Barnasants programa aquest diumenge 22 de febrer a la sala Paral·lel 62 (21 h) un concert especial de l'artista italiana Carmen Consoli i l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC). La proposta reuneix sobre un mateix escenari dues forces expressives de trajectòries diferents, però complementàries. Juntes interpretaran, per primera vegada, material del disc Amuri luci (Narciso Records, 2025) de l'artista siciliana, que indaga amb intensitat les seves arrels culturals i lingüístiques unint tradició i modernitat. "He volgut anar a les arrels. Lingüísticament, del grec antic i el llatí al sicilià. I literàriament el disc recorre també tota la història de l'illa, passant pels àrabs", explica Consoli, que, a més de versos propis, en canta de poetes llatins com Ovidi, sicilians com de Nina de Messina i Ignazio Buttitta –"un dels grans poetes del segle XX"–, i s'inspira en d'altres com l'arabosicilià del segle XII Ibn Hamdís, tal com ha recordat aquest divendres en roda d
Condemna de cinc mesos de presó per a l’home que va deixar morir la seva parella al pic més alt d’Àustria
Un tribunal austríac ha condemnat a cinc mesos de presó i 94.000 euros de multa un alpinista de 37 anys que va abandonar la seva parella enmig d’un temporal a Grossglockner, el pic més alt d’Àustria. Thomas Plamberger va deixar sola Kerstin Gurtner en una cresta exposada a forts vents, mentre anava a buscar ajuda a un refugi proper. Durant el judici, es va saber que Plamberger es va endur l’equip d’emergència que portaven: una manta tèrmica i un sac de bivac. Els fets van succeir el gener del 2025.
L'ús del català a les empreses cau quasi onze punts els últims 15 anys
El català es manté com la llengua principal de les empreses catalanes. Aquesta és la principal conclusió positiva d'una enquesta de la patronal Pimec entre els seus associats. Però l'estudi també llança algunes alertes. La primera és que, tot i ser el primer idioma, perd pes. En concret, la percepció de les companyies enquestades és que el seu ús ha caigut 10,9 punts percentuals respecte a l'any 2012. La segona conclusió preocupant és que, en funció de l'interlocutor, a les empreses cada cop es canvia més de llengua.
02/12/1915 