19/03/1915 
Noticias
"De lluny no veig la pissarra": primeres revisions i ulleres de franc per als nens del Raval
Per a la majoria és la primera revisió oftalmològica i arriben amb una mica de nervis. Però el circuit muntat per comprovar l'agudesa visual, la convergència dels ulls o les diòptries és com un joc i, a poc a poc, les criatures s'asseuen i atenen les indicacions de les professionals voluntàries. "Potser em posaran ulleres perquè de lluny no veig la pissarra", explica el Yovor, de set anys. Com ell, una cinquantena de nens i adolescents passaran per les sales habilitades com a petites òptiques al Centre Socioeducatiu del Raval de la Fundació Pere Tarrés per ajudar les famílies vulnerables a costejar les revisions i també les ulleres en cas que finalment ho necessitin.
Eduardo Mendoza es considera "una jove promesa de la narrativa espanyola"
Per al jurat del premi Princesa d'Astúries de les lletres, Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) és "un proveïdor de felicitat". Aquest divendres el mateix Mendoza ha reconegut durant la cerimònia de lliurament del guardó a Oviedo que és "el millor elogi" que ha rebut. El discurs d'agraïment de l'escriptor ha sigut una mostra de l'humor que caracteritza moltes de les seves novel·les. "Per a mi aquest premi ha sigut una sorpresa, un honor, una alegria, i un incentiu, perquè si no em miro al mirall encara em considero una jove promesa de la narrativa espanyola", ha afirmat Mendoza durant el discurs. "L'últim que es perd a la vida no és l'esperança sinó la vanitat", ha subratllat. Entre els agraïments, ha recordat els amics, els mestres i les persones que estima i els lectors, aquests últims per "la lleialtat, la complicitat i l’afecte". "Si els he donat alguna felicitat, ells me l’han tornada amb escreix", ha dit.
Anna Balletbò: alegria, empenta, tenacitat
Aquests darrers temps, amb el dia a dia de la tragèdia a la Franja de Gaza, em feia angúnia parlar-ne per telèfon amb l’Anna, malgrat que, jo a Brussel·les i ella a Barcelona, teníem l’hàbit de fer-ho, i intercanviar opinions i tafaneries. Jo sabia perfectament quanta energia, quantes hores, quanta tenacitat (molt a la seva manera) havia dedicat al llarg dels anys a la solidaritat pràctica amb el poble palestí. Ara bé: una cosa és l’esgarrifança i la pena que ens produeixen a tots les imatges a la televisió dels míssils, de les destruccions; una altra és que aquestes imatges les tinguis associades estretament a tantes estades a Gaza, a tants amics i amigues, a tantes esperances, a tants projectes compartits. D’ací el meu escrúpol a parlar-ne amb ella, que deu haver viscut amb un dolor insuportable aquests darrers mesos de guerra criminal.
Totes les polèmiques arbitrals (resoltes a favor del Reial Madrid) abans del clàssic
El Barça visita aquest diumenge (16.15 h, DAZN LaLiga) un Santiago Bernabéu on les polèmiques són més vives que mai. El Reial Madrid arriba al clàssic com a líder, dos punts per sobre dels vigents campions, però no exempts de controvèrsia arbitral.
"Celebro cada vegada que algú escriu coses dolentes sobre la maternitat, perquè em fa sentir millor"
Rere l'aparent eclecticisme del festival Kosmopolis de reunir en una mateixa sessió una escriptora gallega, Berta Dávila, una cineasta catalana, Carla Simón, i un guionista "orgullosament xarnego", Eduard Sola, hi bategava un tema que els interpel·la a tots tres: l'exploració creativa dels vincles més íntims, siguin familiars, d'amistat o sentimentals.