23/05/1913 
Noticias
La indústria espanyola de la defensa i aeroespacial dobla la facturació en 10 anys
"[La guerra a l'Orient Mitjà] Només pot tenir un impacte positiu en els resultats". La frase la va verbalitzar l'ex conseller delegat d'Indra José Vicente de los Mozos l'abril d'aquest any, durant la presentació dels resultats de la companyia el primer trimestre. El fet és que no cal esperar que acabi el 2026 per entendre fins a quin punt els conflictes bèl·lics són una oportunitat de negoci per a les empreses espanyoles de la indústria de la defensa i aeroespacial. En gairebé deu anys han multiplicat per dos la facturació amb un impuls important i sostingut des de la guerra d'Ucraïna i el canvi de paradigma militar a Europa, que vol recuperar l'autonomia militar. Així, han passat d'una facturació consolidada d'11.840 milions d'euros el 2016 a facturar 18.034 milions el 2025, segons dades de l'Associació Espanyola d'Empreses Tecnològiques de Defensa, Seguretat, Aeronàutica i Espai (TEDAE), la principal patronal del sector, publicades ahir dilluns.
El francès BPCE entra al capital del Banc Sabadell
La nova etapa del Banc Sabadell amb Marc Armengol com a conseller delegat i amb l'opa del BBVA al record prem l'accelerador. El francès BPCE, que agrupa entitats com Banque Populaire o Natixis, ha entrat al capital del banc vallesà amb al voltant d'un 7%.
"El control del món que tenen els superrics és desesperant"
La democràcia no està amenaçada només per l’auge de l’autoritarisme, sinó també per les creixents desigualtats socials. La filòsofa Erica Benner (Tòquio, 1962), una de les grans especialistes contemporànies en Maquiavel, alerta que les desigualtats econòmiques, la concentració de poder en mans d’una minoria i la pèrdua de la idea de bé comú corrompen els sistemes democràtics des de dins. Benner ha visitat Barcelona convidada pel CIDOB, on ha reflexionat sobre la crisi de la democràcia i l’ascens de les noves dretes.
El 'match point' de Feijóo
Quan Pedro Sánchez va convocar eleccions generals el 2023, tot just després de la patacada dels socialistes a les autonòmiques i municipals, Alberto Núñez Feijóo ja es veia guanyador. Les quinieles de ministrables es van repetir al llarg de la campanya, i les especulacions eren sobretot si el PP arribaria als 160 diputats i fins on estaria disposat a cedir davant de Vox. Ningú, o molt pocs, pronosticava que Pedro Sánchez aguantaria a la Moncloa. Per això, els resultats d'aquell 23-J van estendre una sensació de decepció dins el partit cap a la persona que els havia de salvar del sanchisme. Però li van donar un vot de confiança, tenint en compte que feia poc més d'un any que era al capdavant del PP. Aquell va ser l'argument, a Feijóo encara li faltava rodatge. Han passat gairebé quatre anys i el líder popular es troba ara en el match point de la seva carrera política.
Compte enrere per al retorn de Puigdemont: el 29-N no altera els plans del Constitucional
El dimarts 6 d'octubre és una data assenyalada amb vermell al calendari dels líders del Procés. El Tribunal Constitucional ha de dictar la sentència que forci el Tribunal Suprem a amnistiar la malversació, cosa que permetrà que Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig tornin en llibertat en Catalunya i que Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva puguin presentar-se a les eleccions. El full de ruta traçat des de fa dies no canviarà malgrat la decisió de Pedro Sánchez d'avançar les eleccions generals al 29 de novembre. “No té res a veure”, contesta una veu de pes de l'alt tribunal consultada per l'ARA. Hi coincideixen des del Constitucional, on sostenien poc després de l'anunci del president espanyol que l'ordre del dia del ple es mantenia inalterat.