14/09/1898 
Noticias
Falangistes i bruixes bones en plena guerra civil
No voldria de cap manera ficar-me a la pell de cap d’aquells autors o autores que triomfen amb el primer llibre publicat –no somnio pas a ressuscitar com a Carmen Laforet–, perquè les expectatives generades són tan altes que és molt difícil no fracassar. Tot i que l’èxit que l’escriptora Alana S. Portero (Madrid, 1978) va obtenir amb la seva primera novel·la, La mala costumbre, va ser més que justificat, ara la publicació de la segona, Cosamala, la posa en una tessitura complicada. Revalidarà l’autora el seu triomf o s’estimbarà?
30 minuts per dir que sí a Salvador Illa
No s'havia plantejat mai dedicar-se a la política. Ara és la nova cap de llista del PSC per Lleida a les eleccions generals del 29-N. "A la meva vida tot són fruit de casualitats", explica entre riures la Cristina Morón (Lleida, 1979). Durant diversos anys, va ser la referent de la llei de dependència a l'Ajuntament de Lleida, on exercia de treballadora social. Després d'una conversa amb Fèlix Larrosa, va rebre l'oferta d'entrar a la política municipal. Ara, una nova proposta inesperada li ha tornat a canviar els plans: "Eren les quatre i mitja de la tarda i vaig rebre una trucada per WhatsApp d'un número que no tenia registrat, i em diu: «Soc Salvador Illa, pots parlar?»", explica Morón sobre la conversa en què se li va proposar encapçalar la llista del PSC per Lleida al Congrés, després de la renúncia de Montse Mínguez. La decisió li va arribar amb poc marge per pensar-s'ho, mitja hora abans que comencés el consell nacional del partit. "Imagina't com em bategava el cor", recorda en conversa
Surt a compte comprar un habitatge per llogar-lo?
Continuem posant dades a l’habitatge. Segons el Banc d’Espanya, el 98,6% dels habitatges de lloguer està en mans de petits propietaris: el 76,1% en té un, el 15% en té dos, el 7,5% en té entre tres i cinc, i només l’1,4% en té més de cinc. Si ens volguéssim sumar a aquesta tendència, ens sortiria a compte?
Els cinc homes que desafien Netanyahu (i que pensen el mateix que ell sobre els palestins)
Canvien els músics, però la partitura és la mateixa. És una imatge prou gràfica del mapa polític d'Israel en relació amb què cal fer amb els palestins. Els cinc homes que desafiaran Benjamin Netanyahu, que ha dominat la vida política a Israel els últims 25 anys, a les eleccions d'aquest dimarts discrepen del primer ministre en moltes coses, però en això no hi ha fissures. Govern i oposició comparteixen el mateix pla d'escombrar els palestins de la seva terra. Tots cinc candidats van signar a finals de setembre un pacte de no-agressió amb l'objectiu de desbancar Netanyahu, que afronta el primer test després de la fallada més gran de seguretat de la història d'Israel amb els atacs palestins del 7 d'octubre de 2023. En el text de l'acord proclamen: “Malgrat les diferències ideològiques que tenim entre nosaltres, la formació d'un govern sionista, amb sentit d'estat, dedicat a la reparació i la reconstrucció, és el nostre gran objectiu compartit”.
El PP es prepara per potenciar el castellà a l'escola seguint l'informe d'un conseller d'ERC
L'ús del català no para de retrocedir i moltes mirades es dirigeixen a l'escola, on la tendència no es reverteix tot i la immersió lingüística dels alumnes. Però la immersió també està amenaçada: els tribunals han anat recollint les demandes de diverses entitats i partits per incrementar l'ús del castellà fins al 25% i, si el PP governa a partir del 29 de novembre, el pla dels populars passa per exportar el model gallec —que exigeix un mínim del 50% del castellà— a les aules catalanes. I això que aquesta mateixa setmana l'alcalde de Badalona i cap de llista del PP a Catalunya el 29-N, Xavier García Albiol, reconeixia que hi ha “un problema molt seriós” pel "retrocés” del català i demanava que s'actuï per revertir la tendència –unes paraules, a RTVE, que van despertar la fúria de diverses entitats espanyolistes–. De moment, l'esquema amb què treballa la direcció del partit a Catalunya s'inspira en l'informe que el 2018 va elaborar, curiosament, un conseller d'ERC: Josep Barga