14/08/1896 
Noticias
Viure al bloc de pisos públics més emblemàtic de Barcelona: "Ens ha tocat la loteria"
El Rubén i la Tamara eren dos dels milers de barcelonins que el 15 de maig de l'any passat estaven pendents del sorteig de la promoció pública d'habitatge més gran fins ara a la ciutat: la de l'Illa Glòries. Ell, des del pis on vivien al Carmel i ella, des de la seva feina en una escola. Tots dos seguien amb expectació aquell anar i venir de números. "De sobte ho vam veure clar. Ens havia tocat", rememora encara amb un somriure el Rubén. "Pensàvem que seria impossible, que el nostre número no sortiria. Però ens va tocar la loteria", afegeix.
Radiografia d’una transformació: així han canviat els pisos on vivim
Fa temps que l’habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes del país. Molts cops, però, el debat arriba reduït a xifres. Les que fan referència a quants pisos cal construir. Les que ens parlen de l’encariment del metre quadrat sigui de compra o de lloguer. Fins i tot les que conversen sobre quanta gent més pot viure en un lloc concret. Hi ha també un acostament a la qüestió des d’un altre prisma. Com són aquests habitatges? ¿Han canviat gaire respecte a com es construïen fa vint anys? Com han de ser els edificis del futur?
A la contra
Detectius privats i perfils psicològics per seduir el jurat popular
Si la mort del fundador de Mango, Isak Andic, s'arriba a jutjar com un homicidi, quedarà en mans d'un jurat popular. També podria jutjar-se per aquesta via el cas de Begoña Gómez. Aquests tribunals s'ocupen d'una llista de delictes entre els quals hi ha l'homicidi i l'assassinat, però també altres com el d'omissió del deure de socors, les violacions de domicili i alguns casos de corrupció. Les nou persones que els formen no són jutges, però es converteixen durant uns dies en treballadors de l'administració de justícia per acabar decidint si l'acusat és culpable o no. Això fa que les estratègies que acusacions i defenses fan servir per convèncer aquests jutges novells siguin en bona part diferents de les que acostumen a exhibir quan tenen al davant jutges professionals. "T'obliga a teatralitzar molt més", diu un jurista. A més, els advocats i fiscals del cas tenen l'última paraula sobre qui integrarà el jurat; d'aquí que les estratègies per seduir-los comencin fins i tot abans que el judici.
D'Olot a Dubai: com l'arquitectura d'RCR s'adapta al lloc
L’equip olotí encapçalat pels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta és avui un dels màxims representants de la cultura catalana. Amb una llarga trajectòria, de gairebé quaranta anys d’activitat, estan deixant un llegat de projectes i obres summament representatives que abracen molts camps. Els RCR, de fet, no solament es mouen en el camp de l’arquitectura. Des del principi van treballar l’escala del paisatge i estan molt pròxims a l’art i al pensament. La seva iniciativa més ambiciosa i personal, per exemple, és La Vila, una finca de 140 hectàrees a la Vall de Bianya, a prop d’Olot, impulsada per la Fundació Bunka i l'RCR LAB·A, pensat com un laboratori viu i en constant evolució, com un lloc de reflexió i inspiració cosmopolita, endinsats en la natura, la història i la creativitat compartida. Al mateix temps, s’han dedicat al disseny de molts elements que faciliten la vida quotidiana, pensats amb una mentalitat minimalista i futurista, d’eficàcia i performativit