06/08/1891 
Noticias
"Col·lapse" al servei exterior espanyol: els diplomàtics reclamen a la Moncloa que actuï
Treballar a la xarxa d'ambaixades i consolats espanyols dista de l'idil·li amb què s'associa la diplomàcia. És el que denuncien tant els funcionaris que treballen per l'Estat a l'exterior com els representants dels ciutadans espanyols que resideixen a l'estranger i són usuaris d'aquesta xarxa. Tots ells fa temps que batallen per una millora de recursos davant el "col·lapse" que asseguren que viuen en els serveis consulars. "Hi ha cabreig" amb el ministeri, expliquen fonts diplomàtiques a l'ARA, que denuncien la indiferència per part del govern espanyol, malgrat que des del ministeri d'Exteriors assegurin en aquest diari que estan treballant per redimensionar el servei.
Vinils, cassets i càmeres de rodet: per què tornen els gadgets dels 80?
En plena era de l'estríming i de les pantalles omnipresents, una part creixent de la joventut està mirant enrere. Vinils, cassets, càmeres de rodet o cintes VHS, formats que fa només uns anys semblaven condemnats a la desaparició, tornen a circular entre els joves com a objectes de consum cultural i símbols d’identitat. Lluny de ser una moda passatgera, el fenomen reflecteix una relació cada vegada més complexa entre la generació digital i la tecnologia que domina el seu dia a dia.
Per què hi ha nervis al sector financer dels EUA?
Fa uns mesos, el sector financer global va començar a mostrar signes d'inquietud, sobretot als Estats Units, per la caiguda de First Brands, Tricolor Holdings i els casos de frau creditici dels bancs regionals Zions Bancorporation i Western Alliance. El pànic creditici es va començar a instaurar als mercats, també al Vell Continent, amb caigudes a borsa contagiades per Wall Street. Fa tot just uns dies, la fallida de l'intermediari hipotecari britànic MFS (Markets Financial Solutions) esquitxava també diverses entitats creditores, entre les quals Barclays i el Banc Santander, amb una exposició creditícia milionària.
Un republicà infiltrat dins l'aparell repressor franquista
Jaume Font Marí-Martí (Terrassa, 1918-2010) era tan discret que pràcticament no va parlar mai de tota la seva lluita clandestina ni de com es va infiltrar dins la maquinària judicial militar franquista per alterar expedients i salvar vides. "He hagut d'estirar molts fils. Només una vegada me'n va parlar. Caminàvem per la Cerdanya amb unes amigues, érem adolescents. Sense mirar ningú directament, gairebé contemplant el paisatge, el pare va explicar que després de la Guerra Civil havia treballat a l’Auditoria de Guerra i que s’havia arriscat molt alterant documents per reduir condemnes o evitar penes de mort. Va ser una revelació inesperada i breu. Ningú no va fer preguntes. La conversa es va aturar allà i ell no en va tornar a parlar mai més", diu la seva filla, Núria Font.
Els israelians legitimen la guerra, però se senten cansats
Al cor de la ciutat de Jerusalem, a la plaça París, molt a prop de la residència oficial del primer ministre, Benjamin Netanyahu, s’ha repetit una escena que comença a ser habitual: una concentració petita contra la guerra amb l’Iran i el govern de Netanyahu. Menys de setanta persones, dos tambors marcant el ritme i una pancarta gegant intentant, sense gaire èxit, cridar l’atenció dels vianants.