27/03/1887 
Noticias
Liza Minnelli dispara contra tothom a les seves memòries: Lady Gaga, els seus marits i les seves addicions queden al descobert
Vista en perspectiva, la cerimònia dels Oscars del 2022 la podem qualificar com una font de safareig de calibre monumental. Perquè, tal com acabem de saber, la mateixa vetllada que va convertir-se en tràgicament històrica perquè Will Smith va pujar a l'escenari a pegar-li una bufetada a Chris Rock perquè havia fet un acudit sobre la seva esposa, Jada Pinkett, es va coure una traïció ni més ni menys que a Liza Minnelli. Tal com ens ha explicat l'artista en les seves memòries, que ha titulat molt hàbilment Kids, wait till you hear this! –"Nens, espereu a sentir això!", en català–, la darrera musa històrica de Hollywood no guarda un bon record d'aquella nit, en la qual l'Acadèmia l'havia invitat a donar l'Oscar més preuat de la nit, el de millor pel·lícula, cosa que va fer al costat ni més ni menys que de Lady Gaga.
La guerra dels ‘quatre fantàstics’ de Vox contra Abascal
L'expulsió de Javier Ortega Smith va ser el detonant que ha permès als crítics de Vox encendre el foc contra la direcció. El toc de gràcia definitiu va ser el 18 de febrer, quan el partit va fer fora l'exdirigent madrileny, qui, aquest cop sí, ha decidit anar a la guerra que va evitar durant el congrés del gener del 2024. Va seguir aquesta rebel·lió el líder murcià, José Ángel Antelo, després que la direcció li oferís ser candidat autonòmic amb la condició que deixés la presidència provincial, cosa que no va acceptar i va ser expulsat del grup amb un expedient per ser fulminat. S'hi va sumar l'exportaveu de Vox Iván Espinosa de los Monteros –que va plegar l'agost del 2023 i ja va llançar una fundació per influir el setembre passat–, que va activar la convocatòria d'un congrés extraordinari. I encara s'hi ha afegit la dimissió de l'exvicepresident castellanolleonès Juan García-Gallardo, que va plegar el febrer de l'any passat. Un seguit de moviments que evidencien l'ofensiva dels cr
Endesa, ¿més italiana que mai?
Quan José Bogas va ser nomenat conseller delegat d'Endesa l'any 2014 tenia una missió: dissenyar un nou pla industrial i d'inversió a Espanya, un mercat que coneixia de primera mà perquè fins aleshores era director general del negoci a l'Estat i a Portugal. Bogas entomava el càrrec amb una Endesa ja en mans de la italiana Enel, que avui controla el 70% del capital social. I ho feia, precisament, després que a l'energètica li quedessin pocs actius més enllà dels de la península Ibèrica: Enel acabava de fer-se amb la seva activitat a l'Amèrica Llatina, cosa es va llegir com un primer pas per aprimar Endesa.
"Vaig arribar a dormir amb quinze taràntules a l'habitació"
Un grup de cinc amics adolescents que viuen en una urbanització d'una petita ciutat de províncies francesa es decideix a entrar en una casa abandonada: l'experiència serà el punt de partida d'un malson que els canviarà les vides. Aquesta és la premissa que sura a la superfície argumental de La nit devastada, primera novel·la de Jean-Baptiste Del Amo (Tolosa, 1981) que podem llegir en català gràcies a la traducció que Oriol Vaqué ha fet per a Proa. Rere aquest plantejament de terror bateguen conflictes familiars, abusos i desencisos, però també la descoberta del desig i la força de l'amistat. Després de consagrar-se abans de fer 30 anys gràcies a Una educación libertina (2008) i La sal (2010), totes dues en castellà a Cabaret Voltaire, Jean-Baptiste Del Amo es fixa una vegada més en els clarobscurs de la intimitat i en les desigualtats socials a partir d'una història poderosa que homenatja escriptors com Stephen King i cineastes com John Carpenter i Wes Craven amb un estil literari poderós, r
L'aire que respirem condiciona el nostre risc de demència
Que la contaminació no s'atura als pulmons, sinó que ataca directament el cervell, ha deixat de ser una hipòtesi per convertir-se en una certesa documentada. A Barcelona, l’estudi ALFA (Alzheimer i Famílies), impulsat pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall, ha estat el termòmetre clau per confirmar el que moltes investigacions ja suggerien. Mitjançant neuroimatges de persones sanes, s'ha revelat que l'exposició continuada al diòxid de nitrogen (NO2) i a les partícules fines –procedents sobretot del trànsit rodat i del desgast de frens i pneumàtics– provoca un aprimament de l’escorça cerebral en les mateixes àrees on l’Alzheimer comença a fer estralls. El dany, per tant, s'instal·la silenciosament molt abans que n'apareguin els primers símptomes.