04/11/1883 
Noticias
De l'Ampolla a Suïssa: “Vaig haver de marxar de casa perquè no hi havia res”
Un cop acabat l’entrenament i la sessió de gimnàs, Laia Ballesté Sciora (Ampolla, 1999) atén l’ARA a la Ciutat Esportiva Dani Jarque. L’activitat és frenètica i no s’atura, però mentre altres equips del planter de La21 s'entrenen, a la tribuna del camp la jugadora es pren un temps per reflexionar sobre tot el que ha viscut aquests últims mesos i anys. “Ha estat una temporada en què hem aconseguit l’objectiu de la salvació d’hora, però som un equip ambiciós i volem treure més punts”. No li agrada ser mediàtica ni parlar davant els micròfons, però accedeix a fer l’entrevista. “Soc molt reservada, el tema de la comunicació l’he de treballar”, confessa.
El regidor que desitjava un Ripoll lliure d'extrema dreta i ha acabat salvant Sílvia Orriols
La política ripollesa ha adquirit una rellevància nacional, amb una sobreexposició mediàtica dels seus regidors pel desembarcament d'Aliança Catalana. Ho ha comprovat aquesta setmana el portaveu municipal del PSC, Enric Pérez (Ripoll, 1980). Després que el seu grup s'abstingués i permetés l'aprovació dels pressupostos a Sílvia Orriols, la direcció socialista, indignada, va citar els dos regidors i aquests van posar el càrrec a disposició del partit.
Lluc Salellas es tornarà a presentar com a alcaldable de Girona el 2027
Aquest dissabte al matí, en un vermut informal amb la militància de Guanyem, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha anunciat que es tornarà a presentar com a alcaldable a l’Ajuntament. En un primer moment, la intenció de Salellas era no repetir com a candidat, tal com explicava en la seva primera entrevista a l'ARA com a alcalde, però en els últims mesos la possibilitat de la seva continuïtat al capdavant de la formació transversal d'esquerres que integra la CUP ha anat guanyant pes. Guanyem considera que és la millor opció per intentar revalidar l'alcaldia i poder donar continuïtat a l'obra de govern actual des de la màxima responsabilitat executiva. Salellas és el màxim actiu de la formació, sobretot després que la número dos de les últimes eleccions, Cristina Andreu, que era un puntal, renunciés a principi de mandat per qüestions de salut.
Joan Carles I agraeix el reconeixement de França: "Ningú és profeta a la seva terra"
Fa tan sols un mes, Joan Carles I va decidir ajornar el viatge que tenia previst a Sanxenxo —per tornar a les regates— i quedar-se a Abu Dhabi després de l'esclat de la guerra a l'Iran. Trenta dies després, el conflicte al Pròxim Orient no ha acabat, però el rei emèrit ha decidit sortir del país àrab on resideix des del 2020 per rebre un premi pel seu llibre de memòries, Reconciliació. El reconeixement és de l'associació francesa Lire la Société, però no deixa de sorprendre que el rei emèrit rebi un guardó d'un país com França, una república que posa en valor la figura i la trajectòria de Joan Carles I quan l'estat espanyol l'ha condemnat a l'ostracisme.
Aitana Sánchez-Gijón i Maxi Iglesias, una diferència d'edat que no és nova (però que encara escandalitza)
Quan en una relació el més gran és l'home, aquella diferència d'edat és transparent a ulls de la societat. De fet, és una cosa tan normalitzada i tan insignificant en termes de polèmica social que la gent ni ho observa llevat que algú els ho remarqui específicament. Afortunadament, avui dia, algunes feministes amb cert predicament a les xarxes alcen la veu quan algun home ric/famós/poderós –o les tres coses alhora– comença a sortir amb alguna jove que té la mateixa edat –o menys!– que les seves pròpies filles. Però, vaja, el percentatge de persones que es queixen públicament d'aquella diferència d'edat és ínfim. I mira que hi ha angles des dels quals criticar-ho... Des de l'herència secular de masclisme que la relació representa fins a la desigualtat en termes de poder que encarna o fins als perjudicis a mitjà termini que allò tindrà per a ella, per posar només tres exemples.