23/05/1876 
Noticias
La Lliga en directe: Betis - Barça
El neerlandès que va convertir Badalona en casa seva amb només setze anys
Va deixar enrere els carrers d’Amsterdam quan només tenia setze anys. Era estiu i marxava per primera vegada de casa. La destinació: Badalona. “Estava molt emocionat perquè era un pas enorme per a mi, però també tenia por. Em sabia greu deixar els amics. Encara avui, a vegades, els enyoro molt”, recorda amb un somriure tímid. L’oferta va arribar de sobte, gairebé sense temps per pensar-s’ho. "Vaig arribar al matí, vaig fer un entrenament, i el mateix dia em van oferir un contracte de cinc anys. Vaig dir que m’ho havia de pensar, però en realitat ja sabia que signaria", diu. Yannick ho explica amb naturalitat, com si el record d’aquella decisió adolescent encara li semblés senzill.
Joan Carles I: un rei ferit i ressentit
La publicació de Reconciliación (Planeta), les memòries de Joan Carles I, ha provocat malestar a la Zarzuela no només per les opinions polèmiques que expressa (per exemple els seus elogis a Franco) sinó perquè exposa sense embuts el seu ressentiment cap als qui el van fer marxar d’Espanya, així com el seu gust pel luxe i els diners.
Veneçuela, empantanada entre Maduro i Trump
Ja han passat tres mesos des que el govern dels Estats Units va començar a assetjar Veneçuela amb una política militar que, si bé no és nova a l'Amèrica Llatina, sí que és innovadora en els temps que corren, ja que feia 36 anys –des de la invasió de Panamà el 1989, liderada per George Bush pare– que la potència del nord no intervenia militarment a la regió. Ara el país intervingut és un altre, i els líders i les motivacions per intervenir-hi, també: Veneçuela, governada per un Nicolás Maduro que no negocia ni afluixa la corda, i assetjada per un Donald Trump entestat en acabar amb el narcotràfic, es troba avui estancada en una pugna que no es resol, ni per la via diplomàtica ni per la via militar. Mentrestant, la vida continua al país caribeny, amb prop de 900 presos polítics, una inflació galopant i una expectativa i tensió de fons que, dia rere dia, esgoten els veneçolans.
"El problema és que quan les protestes massives triomfen ningú sap què fer amb la victòria"
L’escriptor i periodista nord-americà Vincent Bevins, autor de Si ardemos (Capitán Swing, 2025), ha investigat el cicle global de protestes de la dècada del 2010, moltes de les quals va cobrir per a Financial Times o Los Angeles Times. Ara ha entrevistat 200 activistes en dotze països per comprendre per què aquella onada de canvi va estavellar-se contra un mur. El seu diagnòstic qüestiona la idea que les mobilitzacions massives, espontànies i sense lideratges siguin suficients per transformar els sistemes polítics. Alerta que el patró que va fer descarrilar les grans revoltes de la dècada passada també opera a Europa: mobilitzacions que desestabilitzen governs, però que deixen el futur en mans de les elits o de potències estrangeres perquè són incapaces de construir una alternativa al poder establert.