28/06/1874 
Noticias
La tutela de Trump sobre Veneçuela topa amb la tragèdia del terratrèmol
L'últim cop que les botes estatunidenques van trepitjar Veneçuela va ser el 3 de gener a la matinada per segrestar el president Nicolás Maduro i encarrilar el país cap a una mena de protectorat dels Estats Units. Ara, mig any després, l'exèrcit nord-americà torna a Caracas per conduir les operacions de rescat davant el devastador terratrèmol que s'ha cobrat la vida d'almenys 920 persones i ha deixat més de 4.000 ferits. La tragèdia suposa un gir imprevist en la tutela que el president estatunidenc, Donald Trump, vol exercir sobre el país per espoliar-ne el petroli.
Una investigació que ha d’anar més enllà
La plataforma 3Cat ha estrenat dos nous episodis dels curts documentals Punt de no retorn, de Raül Gallego. Guanyadora d’un Emmy internacional l’any passat, el primer capítol d’aquesta temporada, Europa: joves i la marea d’extrema dreta, ens transporta al nucli de l’onada ultra del qual s’ha parlat tant en els últims anys. I aquí entra en joc el segon capítol: Europa: joves i antifeixistes, que s’endinsa en els moviments juvenils que s’han organitzat per fer-hi front. La recerca d’aquestes realitats va més enllà de Catalunya i es porta fins a Espanya, Alemanya, França, el Regne Unit i Bèlgica per evidenciar unes circumstàncies compartides que s’expandeixen progressivament.
Una mesura per a les xarxes tan necessària com perillosa
Els ministres del Regne Unit preveuen impulsar un seguit de mesures perquè els mitjans de comunicació tradicionals apareguin de manera més prominent en els fils de les xarxes socials. Assumeixen l’argumentari de la BBC i altres operadors públics que asseguren que el seu contingut queda ofegat per la marea ingent de creadors de contingut que sovint desinformen. A més, el volum ingent de vídeos elaborats als Estats Units en llengua anglesa fa que l’oferta britànica tingui problemes per treure el nas. (Si el Regne Unit, amb el seu anglès esplendorós de salut, està amoïnat... aturem-nos deu segons a pensar en quin estat de pànic hauríem d’entrar els que patim pel català).
La família de s’Agaró que preserva una taverna del 1936 de cuina marinera davant del mar
Corria el 18 de juliol del 1936 quan Josep Ensesa Gubert inaugurava La Taverna del Mar a la platja de Sant Pol, a s’Agaró. Era un dia rutilant, de cel brunyit de blau, en què tot havia d’anar bé, perquè havia treballat de valent per al dia esperat. Al seu costat, l’arquitecte Francesc Folguera estava content de com havia quedat aquell restaurant que Josep Ensesa havia batejat com a taverna. Anys abans, no havia fet servir la paraula hotel per a l’establiment amb habitacions de la urbanització de s’Agaró; en va dir Hostal La Gavina. Com si volgués paraules discretes per a establiments solemnes. El cas és que el vell Ensesa, com li deia l’amic i escriptor Josep Pla, va passar de l’alegria a la tristesa en un dia: l’endemà, el 19 de juliol, el restaurant va tancar per l’inici de la Guerra Civil. Avui, noranta anys després, la família Ensesa, els quatre nets, continua al capdavant de la taverna de l’avi. N’han passat de tots colors, però el present està sembrat de novetats, com el m
La col·laboració científica entre Europa i Àfrica s'enforteix en temps de Trump
El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units afebleix la recerca en la salut pública, especialment la dels països que tenen menys recursos per respondre davant d'una crisi sanitària. La retallada de fons americans clau en el control de malalties i la caiguda de projectes de recerca internacionals amenacen la comunitat científica –sobretot l'africana–, que ha reiterat en nombroses ocasions que en salut calen accions coordinades globalment. N'és un clar exemple el brot d'Ebola declarat a la República Democràtica del Congo (RDC), que preocupa especialment els experts i les autoritats sanitàries: amb més d'un miler de casos confirmats i 269 morts, suposa la dissetena epidèmia en aquest país.