08/12/1867 
Noticias
"Tenim una legislació cada cop més permissiva a l'hora de tenir dret a permisos laborals"
Ignasi Pietx (Barcelona, 1965) és el director general de l'empresa de disseny i impressió Artyplan i actual president de Comertia, patronal catalana del comerç al detall. Just a l'equador del seu mandat al capdavant de l'entitat, el directiu repassa les principals reivindicacions de l'empresa familiar catalana del sector retail, en dos anys marcats per una bona marxa de l'economia a nivells macro, però alhora una inestabilitat global que ha fet minvar la confiança dels consumidors.
Sánchez pateix i Feijóo no s'enlaira
Aquests dies, quan se m’acut provocar al personal dient que no veig definitivament decidides les pròximes eleccions generals –ja siguin aquest any o el que ve–, em trobo amb reaccions d’incredulitat i fins i tot de crítica severa al meu voltant. Si al grup que intercanvia opinions hi ha algú de dretes o liberal, la interrupció és immediata, i em diuen coses com “t'has begut l'enteniment”, “vas ben perdut” o “sembla mentida que ho puguis pensar”. En canvi, si al mateix nucli hi ha algú d'esquerres –tant se val si radical, moderat o mitges tintes– el que manifesta primer es falta de fe, però acompanyada immediatament d’expressions del tipus “Vols dir?”, “I en què et bases creure-ho, això? o si l'interlocutor és aficionat a la ironia “Això t’ho deu haver explicat Félix Tezanos”, el director del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), sempre acusat d’escombrar a favor dels seus, els socialistes. Aquesta diferència entre les respectives reaccions revela que
El titular limita al nord amb el sensacionalisme
Amb ben poques paraules, el titular ha de condensar el sentit d’una notícia o d’una opinió, convocar la lectura i també vendre un tema comercialment i buscar que tingui ressò. No fa estrany que en l’escassetat verbal inversament proporcional a la grandària d’un article, els excessos o defectes s’eixamplin tant com es visualitzen amb cossos de lletra gruixuts i tintats. Titular sempre és arriscar, però no cal jugar al set i mig, que el titular limita al nord amb el sensacionalisme. Sigui com sigui, els titulars són i seran font de polèmica tant si es vol com si no es vol, mai no es titula a gust de tothom, i el debat arriba a la bústia del Defensor, que se n’ha de fer ressò i procurar que sigui enriquidor.
La vinyeta
“Què fas quan veus que el teu país està desapareixent?"
Karim Kattan (Jerusalem, 1989) és un escriptor palestí, doctor en literatura comparada per la Universitat de París, que explora a través de la ficció poètica l'exili, la memòria i la violència, però també l'amor i l'erotisme. Des dels 18 anys viu a França, però continua tenint la família a Palestina. A la seva aclamada novel·la de debut, Le palais de deux collines (2021; El palacio de las dos colinas en l'edició en castellà que ha editat Deleste), hi ha el retorn d'un exiliat al seu poble i al palau familiar ple de fantasmes i d'històries d'un passat que sembla irreal. A L'Éden à l'aube (2024; El Edén al alba en l'edició de Txalaparta) narra una història d'amor i de desig entre dos homes que viatgen sota un vent huracanat que colga Palestina sota la sorra. La seva tercera novel·la, que es publicarà a França al setembre, és encara molt més apocalíptica.