20/02/1864 
Noticias
Ja hi ha acord per al finançament: propera parada, pressupostos?
Des que va retornar a liderar Esquerra, Oriol Junqueras ha insistit per activa i per passiva que no negociarà nous acords amb els socialistes fins que es compleixin els compromisos ja signats, a Catalunya i a Madrid. Això ja va deixar el Govern de Salvador Illa sense cap possibilitat de tenir comptes en el seu primer any al Palau, quan els republicans van plantar-lo i van abocar-lo a governar amb els pressupostos del 2023, tot i que amb unes injeccions extra de 4.000 milions dels suplements de crèdit. Ara, però, l'escenari ha canviat: l'anunci del nou model de finançament autonòmic, la posada en marxa aquest dilluns de l'empresa mixta de Rodalies i els passos endavant cap a una nova governança del sistema aeroportuari català desbrossen el camí per iniciar les converses sobre uns comptes que l'executiu català fa setmanes que prepara, al costat dels agents econòmics i socials. "Hem fet la feina, hem complert amb la paraula donada i hem honorat els acords signats", va afirmar Illa en la compareixença per
"Quan l'edifici es va ensorrar, el seu món es va reduir a un triangle d'aire de la mida d'una banyera"
L'ensorrament de l'edifici Rana Plaza –als afores de Dhaka, la capital de Bangladesh– ha passat a la història com un dels pitjors desastres industrials de la història recent, amb més de 1.130 víctimes mortals. El Rana Plaza era un edifici de vuit pisos on hi havia tallers tèxtils que treballaven per a 29 marques entre les quals hi havia Mango, Benetton, El Corte Inglés i Primark. El dia anterior s'havia ordenat als treballadors que tornessin a la feina tot i l'estat alarmant de l'estructura. No hi havia sindicats i l'amenaça de perdre una part del sou els va forçar a tornar a entrar a les fàbriques. L'accident va causar la mort de més de 1.130 persones, tot i que segons les entitats que deu anys després encara lluiten perquè es respectin els drets humans a la indústria del fast fashion, s'hauria pogut evitar des d'un principi.
El llarg camí per millorar els recursos: així ha evolucionat el sistema de finançament autonòmic
La nova proposta presentada aquest divendres per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, representa un nou episodi en l'evolució del sistema de finançament de les autonomies a Espanya. El projecte que ara defensa el govern espanyol –i que hauran d'aprovar tant el Consell de Política Fiscal i Financera com el Congrés– és la primera reforma des del 2009 (el model caducava en teoria el 2014, però han calgut dotze anys més perquè un executiu estatal fes una nova proposta), però si finalment s'aprovés es tractaria del sisè tipus de sistema diferent des del retorn de l'autogovern a Catalunya el 1979.
L'estratègia de Junts pel finançament: "Capgirar la pressió"
El pacte d'ERC amb el govern espanyol pel finançament autonòmic ha capgirat el taulell polític, i la resposta de Junts ha estat un contundent rebuig al "cafè per a tothom", amb la promesa d'una esmena a la totalitat al model acordat amb un text alternatiu per fer sortir Catalunya del règim comú i aconseguir un concert econòmic com el basc. Un "concert econòmic o concert econòmic" que ha estat defensat pels pesos pesants del partit mentre han titllat el model d'"estafa". Conscients dels riscos i de la gran pressió que exerceixen –i exerciran– tant ERC i Comuns com els governs de Catalunya i de l'Estat, no han dubtat a prendre una decisió amb moltes arestes.
Jungle Fever (3)
.