11/05/1862 
Noticias
Lleó XIV reclama la "reconciliació" política a Espanya
Set dies. Madrid, Catalunya i les Canàries. Una vintena d’actes i uns 2.500 quilòmetres. Aquest és el resum de la visita de Lleó XIV, el tercer pontífex a viatjar a l’Estat –el primer va ser Joan Pau II i el segon Benet XVI–. El periple ha arrencat aquest dissabte a Madrid.
El cost militar de la guerra de l'Iran per als Estats Units és més del que sembla
Els atacs iranians han danyat o destruït equipament militar i infraestructures en bases nord-americanes de l’Orient Mitjà, des d’equips de comunicacions i defensa aèria fins a radars, hangars i dipòsits de combustible. D’acord amb les anàlisis d’imatges de satèl·lit de diversos mitjans de comunicació nord-americans, la destrucció és molt més gran del que Washington ha admès públicament.
"Volem ser el Rolls-Royce de l'espai"
Adrià Argemí, cofundador i director executiu de l'empresa aeroespacial Pangea Propulsion, es troba amb l'Empreses entre banquers, presidents i directius de l'Íbex, en plena Reunió del Cercle d'Economia. Argemí, enginyer de formació i europeista de vocació, ha estat un dels perfils que el club de la burgesia barcelonina ha triat per parlar del tema de l'any: la defensa europea.
Simular que ets un polític per acostar els joves a la democràcia
El desplaçament de la joventut cap a posicions conservadores, especialment entre els nois, deixa sovint fora del focus una altra realitat: la primera opció política entre la gent jove, tant en les eleccions com en altres instàncies de participació política, és l’abstenció. En les eleccions europees del 2024, només 2 de cada 10 menors de 24 anys van exercir el dret a vot. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió, les franges d’edat més jove són les més abstencionistes (menys de la meitat asseguren tenir clar que votarien) i és també el grup d’edat que menys s’informa de política.
'L'últim àtom', un enginyós joc lingüístic i matemàtic que no acaba de rutllar
No sé si Jordi Oriol, un dels creadors més originals del teatre català, coneix la feina del lingüista i semiòleg Ferdinand de Saussure, però el seu teatre en general i en particular L'últim àtom em fan pensar que sí, perquè se serveix de jocs lingüístics que alteren el sentit dels signes i les paraules tot il·lustrant el principi de linealitat del significant i assolint resultats sorprenents i humorístics. Això es desprèn per exemple de la pronunciació (la parla) del títol de l’espectacle si enganxem les dues paraules o, d’una manera més ingènua si ens atenim a la presumpta i desconeguda actriu Lara Segur, de fonètica que recorda el nom i cognom d’una altra actriu molt coneguda, que no sortirà a l’escenari i serà substituïda per un suposat regidor: l’actor Rubèn Ametllé. Molt més hi ha a la vella pissarra verda de la professora de llengua Mia Esteve que juga amb significants i significats i que replica les fórmules matemàtiques del professor Joan Carreras en una altra pissar