11/10/1860 
Noticias
A la contra
El sultà de Brunei treu el títol a una de les princeses “per comportament inapropiat”
Hassanal Bolkiah, monarca absolut de Brunei, ha emès un reial decret segons el qual li retira el títol de princesa i el tractament d’Altesa a la seva jove, Pengiran Raabi’atul Adawiyyah. La jove, de 33 anys, és esposa del segon fill home del sultà, el príncep Malik, que ocupa la quarta posició en la línia successòria del tron.
Deco i Flick sacsegen l'operació sortida del Barça
Un gol a la pròrroga d'una final del Mundial. El gol de la victòria. Una diana i un títol que està a punt de canviar la història de Ferran Torres. Segur que sense aquesta diana el futbolista hauria tingut un estiu menys mogut i qui sap si amb menys pretendents. Però el cas és que el de Foios s'ha convertit en un dels jugadors més populars de la selecció espanyola i, també, un ferm candidat a abandonar el Barça. Tant és així que l'interès del París Saint-Germain, que ja s'havia posat en contacte amb el seu entorn abans de començar el torneig, ha crescut les últimes setmanes fins a convertir-se en un objectiu prioritari. De moment no hi ha res fet, però les probabilitats que el davanter, que encara està de vacances, no torni a posar els peus a la Ciutat Esportiva blaugrana són cada vegada més grans.
Protestes contra el rei o a favor de Pablo Hasél: els altres casos que han quedat fora de l’amnistia
En els últims dies, l’amnistia ha tornat a la primera plana de l’actualitat política arran de l’aval del TJUE i de les sis aplicacions de la llei que ha fet el Tribunal Suprem. Malgrat això, el perdó encara no ha arribat a tothom. Més enllà dels coneguts casos dels líders del Procés, que continuen esperant el Tribunal Constitucional, hi ha altres independentistes que jutges tant de Madrid com de Catalunya han deixat fora del perímetre de la norma. A diferència de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que n’han quedat exclosos per un recaragolat argument de Pablo Llarena i Manuel Marchena sobre la malversació, els altres casos no se n’han pogut beneficiar perquè la justícia ha considerat que no tenien relació amb l’independentisme.
Les divisions a la UE, munició per a l'ús dels migrants com a arma de pressió
Uns quants palets fan d'escenari; hi ha un peu de micro al centre. Qui pren la paraula és Aleksandr Lukaixenko, que es dirigeix a milers de migrants encallats a la frontera entre Bielorússia i Polònia: "Si voleu anar cap a l'oest, no us detindrem, no us escanyarem ni us apallissarem". L'aplaudeixen. "Depèn de vosaltres. Passeu. Aneu-hi", insisteix el president bielorús. L'escena no és nova; ja té gairebé cinc anys, però es continua destacant com un dels casos més evidents d'instrumentalització de la migració com a part de l'anomenada guerra híbrida contra la Unió Europea. L'ús dels migrants com a arma per obtenir objectius polítics s'ha intensificat a Europa arran de la guerra de Rússia contra Ucraïna i també a causa del creixement dels discursos antiimmigració, que fan cada cop més atractiva aquesta estratègia per als actors que volen exercir pressió.