06/12/1858 
Noticias
Prudència a l'Orient Mitjà davant d'una eventual caiguda del règim de Teheran
Les protestes que sacsegen l'Iran i la pressió internacional sobre el règim dels aiatol·làs han obert una hipòtesi que fins fa poc semblava remota: el final de la República Islàmica sorgida el 1979. Aquesta possibilitat no només redefineix l'equilibri intern iranià, sinó que obliga els actors regionals a anticipar un escenari sense un dels pilars que ha estructurat la política de l'Orient Mitjà durant gairebé mig segle. Més que una expectativa de canvi immediat, la regió s’enfronta a la perspectiva d'una transició incerta, amb conseqüències que van molt més enllà de les fronteres del país.
"Internacionalisme sensat": l'estratègia de la Moncloa per moure's en temps de Trump
Donald Trump ha sacsejat l'ordre mundial i ha consolidat una era –inaugurada per Vladímir Putin– en la qual la llei del més fort regeix les relacions internacionals. Això ha obligat a tots els estats, sobretot els aliats de la Unió Europea, a replantejar-se el seu rol. Espanya no n'és una excepció, al contrari: des de la Moncloa són conscients d'aquest escenari canviant i treballen en una estratègia de fons perquè el president espanyol marqui un perfil propi en totes les crisis i, alhora, intenti ser influent en la configuració de la política exterior europea. Tot plegat en un context de desgast en la política domèstica, on mira de contrastar l'agenda de la dreta amb temes internacionals: aquest dilluns n'hi haurà una mostra amb la reunió després de gairebé un any amb el líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo, sobre l'enviament de les tropes a Ucraïna.
El fotògraf Sergio Larrain, el secret més ben guardat de l'art xilè
El fotògraf Sergio Larrain (1931-2012) sovint ha estat considerat el secret més ben guardat de l'art xilè: el 1965 va decidir allunyar-se de l'agència Magnum, on era l'únic fotògraf llatinoamericà, i va emprendre un camí de recerca espiritual i filosòfica i va anar abandonant la vida pública i una part de la seva feina. Més endavant, el 1978, es va instal·lar a Tulahuén amb el seu fill, on va viure fins que va morir, dedicat a la pintura, el ioga i la meditació. A més, a partir del 1999 va demanar que no es continués difonent la seva obra, així que va ser arran de la seva mort que el seu llegat va assolir cada vegada més reconeixement. Per tot plegat, l'exposició que li dedica la Fundació Foto Colectania a partir d'aquest dijous i fins al 24 de maig, que tindrà continuïtat a partir de l'agost amb una altra mostra dins la pròxima Biennal de Fotografia Xavier Miserachs de Palafrugell, és un privilegi.
Les veritats de la guerra segons Curzio Malaparte
Les novel·les d’un home les conviccions del qual han trontollat solen ser millors que les novel·les d’un home de conviccions dogmàticament fèrries. En la dissidència, en la passió escindida, en els compromisos ambivalents o bifurcats, la literatura creix més poderosa i lúcida que en la certesa absoluta i la militància.
Totes les obres de la xarxa ferroviària el 2026: així t’afectaran
Aquesta setmana la nova Rodalies Catalunya ha començat a caminar. Aquesta empresa mixta entre Renfe (Estat) i la Generalitat és un punt d'inflexió en el traspàs de Rodalies i suposa un canvi de 180 graus en la gestió ferroviària, que a partir d'ara es dirigirà des de Catalunya. Amb tot, la consellera de Territori –i ara també presidenta de la nova empresa–, Sílvia Paneque, ja ha deixat clar que "els canvis no seran immediats", però que les millores s'haurien de començar a notar a mesura que l'equip de la nova Rodalies n'assumeixi la governança. Entre el més d'un centenar d'obres en marxa, aquests són els principals reptes que ha d'entomar la xarxa (i la nova empresa) aquest 2026: