05/01/1858 
Noticias
La Ustec cancela la reunió amb Eduació i demana “una negociació real”
La Ustec no ha acudit a la reunió amb Educació que tenia prevista per aquest mateix dimecres per abordar la crisi educativa arran del no a la consulta sobre l’acord a què van arribar. La formació ha demanat al departament "que obri un veritable espai de negociació, formal i amb propostes concretes".
L'amor entre capses de tomàquets
Sempre és d'agrair que una pel·lícula no et sermonegi. Això val per a qualsevol film, és clar, però és especialment rellevant quan es tracta d'obres que toquen algun tema de caràcter social. Iván & Hadoum, en aquest sentit, es fica en molts vespers ja des del seu plantejament: Iván és un jove trans que s'enamora d'una companya de feina d'origen marroquí de l'hivernacle de fruita i verdura on tots dos treballen a Almeria. És a dir, que la pel·lícula toca l'eix de gènere, l'eix d'identitat sexual, l'eix de classe i l'eix de raça. Però cap d'ells és l'eix narratiu. En tot cas, el de classe acaba tenint més pes, perquè les friccions entre els dos personatges acaben sent laborals (Iván té una actitud complaent davant dels caps; Hadoum és combativa). Sigui com sigui, l'opera prima com a director d'Ian de la Rosa tampoc va d'això: va del moment en el qual dues persones, al marge de la seva identitat, conflueixen fins que divergeixen, com qualsevol altra parella d'éssers humans en els primer
En què s'assemblen Vox i Aliança Catalana?
Després de dècades del que es coneixia com a "excepcionalisme ibèric" –l'absència de formacions de dreta radical als parlaments de la península–, aquest espectre polític no només ha irromput al Parlament de Catalunya, sinó que ho ha fet per partida doble. Un estudi de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), publicat aquest dimecres, analitza a fons l'ascens de Vox i Aliança Catalana (AC), dues formacions que, malgrat defensar projectes nacionals diametralment oposats, s'alimenten principalment d'un mateix combustible electoral: el rebuig a la immigració.
L'arma del crim, amagada sota un casc, ha estat
"Déu ha mort" la pregunta de l'examen de filosofia de les PAU coincidint amb la visita del Papa
La religió i Déu no només estan marcant l'actualitat informativa d'aquest dimecres amb la visita del Papa Lleó XIV, sinó que també ha fet una aparició a l'examen de filosofia de les PAU d'aquest any. Els estudiants que han triat aquesta matèria —a primera hora també s'ha fet la prova d'història—han hagut d'analitzar com s'avaluaria l'afirmació "Déu ha mort" des de la perspectiva de dos autors destacats de la història de la filosofia occidental. "Era una pregunta fàcil perquè tots l'havíem treballat", ha reconegut en sortir de la prova a la UPF una estudiant de l'institut Premià de Mar.