Noticias
El govern espanyol estudia la fórmula per salvar les pensions amb els vots de Junts
La setmana passada el Congrés va tombar la revalorització de les pensions i l'anomenat escut social per frenar els desnonaments, amb els vots del PP, Junts i Vox. Ara el govern espanyol estudia com recuperar bona part del decret llei, que va decaure, i busca la fórmula que pugui acontentar els juntaires. A menys de vint-i-quatre hores del consell de ministres, fonts de la Moncloa asseguren que la recuperació de les pensions "està ben encaminada" i que es podria aprovar aquest mateix dimarts, mentre que deixen en l'aire la resta de mesures relacionades amb l'habitatge que incloïa el decret, ja que n'hi ha que són una línia vermella per a Junts. El desllorigador pot arribar a darrera hora.
Deneguen el tractament psiquiàtric a una pacient perquè va demanar-lo en català
Després de patir una crisi suïcida, el febrer del 2024 una pacient va ser derivada de la sanitat pública a l'Hospital de Dia del passatge Còrsega de Barcelona, que gestiona la Fundació CPB, per seguir el seu tractament. A la primera sessió, va demanar de fer el tractament en català, però es va trobar que al cap de dos dies l'infermer l'atenia en castellà i no podia canviar de llengua.
Hisenda investiga un possible ciberatac que hauria exposat les dades de 47 milions de ciutadans
H4ckmanac, un compte d'X (abans Twitter) especialitzat en alertes de riscos cibernètics, ha anunciat aquest dilluns que un actor maliciós ha posat a la venda una base de dades amb informació completa de 47,3 milions de ciutadans espanyols. Segons aquest grup, l'actor maliciós actua sota el nom d’HaciendaSec i hauria exposat dades que inclouen des de números de DNI i NIF, noms complets, adreces, números de telèfon, adreces de correu electrònic i dades bancàries com els números IBAN, fins a informació financera relacionada amb impostos. Fonts del ministeri d'Hisenda expliquen que de moment "no hi ha cap indici" d'haver patit un ciberatac, però que els responsables de seguretat ho estan analitzant per descartar-ho.
"És més fàcil ser feixista que demòcrata"
L'escriptor, matemàtic i periodista francès Hervé Le Tellier (París, 1957) buscava una casa "natal", un lloc on pogués inventar unes arrels, a Montjòus, a prop de Dieulofet, a l'actual regió francesa d'Alvèrnia-Roine-Alps i es va topar amb un nom a la paret, André Chaix (1924-1944), que va morir lluitant amb els maquis contra els nazis. A partir de la recerca de la curta vida d'aquest jove francès, l'autor reflexiona sobre l'ascens del nazisme, però també fa un retrat força inquietant de la nostra societat. A El nom a la paret (Edicions 62/Seix Barral), traduït al català per Jordi Boixadós, l'editor i crític literari, guanyador del premi Goncourt 2020 amb L'anomalia (Edicions 62), parla de la solidaritat i la resistència, però també de la facilitat que tenim per convertir-nos en feixistes.
L'Audiència Nacional rebutja la querella contra Zapatero i no l'investigarà per la seva relació amb Maduro
Cop de porta de l'Audiència Nacional a Hazte Oír. El jutge Antonio Piña ha inadmès la querella que va presentar l'associació ultra contra l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero pels delictes de blanqueig de capitals, tràfic de drogues i pertinença a organització criminal per la seva relació amb Nicolás Maduro i el règim de Veneçuela. Després d'estudiar el document, conclou que no pot obrir una investigació "prospectiva" per indagar en la situació patrimonial de l'expresident del govern espanyol sense que hi hagi indicis de criminalitat i sense que la querella original aporti "cap fet" que pugui relacionar Zapatero amb els delictes pels quals l'acusava. De fet, Antonio Piña pica el crostó a Hazte Oír: "No es pot confondre la creença personal o popular amb l'existència de fets que tinguin l'entitat suficient per a l'obertura d'un procés penal". "La transcendència pública que tenen querelles com aquesta exigeix l'aportació d'elements probatoris que vagin més enllà de les in
04/12/1847 