03/06/1847 
Noticias
“Visc sol en una cala que Franco no va expropiar perquè va morir dos dies abans”
A s’Alguer, la cala on s’ha rodat el nou anunci d’Estrella Damm, hi viu una persona tot l’any. Es tracta del Miquel Carós (Palamós, 1948), que resideix des de fa dotze anys en una de les cases de pescadors amb portes de colors que hi ha en aquest paratge d’aigües cristal·lines de la Costa Brava. Ara ja no és l’únic habitant. Fa sis anys s’hi va instal·lar un altre home amb el seu fill. Cap dels tres hi viuria si Franco no s’hagués mort el 20 de novembre del 1975. “Va anar de dos dies, les màquines ja estaven preparades per enderrocar les barraques, però com que va morir es va aturar tot”, explica.
A la contra
Crit d'auxili de les escoles de música municipals
Al sector educatiu català se li obre un nou front. Les escoles de música municipals, amb més de 50.000 alumnes a tot Catalunya (15.000 més que fa 15 anys) i sota la gestió dels ajuntaments (en un règim semblant al de les escoles bressol), fan un enèsim crit d'auxili. Amb una nova demanda adreçada a tots els grups parlamentaris, l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM) reclama a la Generalitat un augment substancial de la seva partida pressupostària "per a un correcte finançament".
El país que es manifesta cada dia des de fa dos anys contra la influència russa
Com cada dissabte, a les vuit del vespre, prop d’un miler de persones s’han citat a la plaça d'Avlabari, prop del centre de la capital georgiana. L’ambient reivindicatiu, amb profusió de banderes nacionals i eslògans antigovernamentals, i les seves demandes no són gaire diferents de les d’altres països que pateixen una deriva autoritària en l’actual onada populista d’abast global.
La festa major: la batussa política de cada estiu
L'arribada de l'estiu és l'arribada de les festes majors i, amb elles, el mateix ritual: l'alcalde o alcaldessa surt al balcó en el moment del pregó. Però cada cop més sovint aquest ritual es converteix també en un maldecap: el moment on la ciutadania organitzada aprofita l'escenari més mediàtic del calendari municipal per fer sentir el seu malestar amb qui governa o el polític que s'hi deixa caure. Es repeteix any rere any, i pren formes diferents segons qui hi ha al balcó, qui hi crida des de baix, i què hi ha en joc.