27/08/1844 
Noticias
Sánchez es mofa de Feijóo per la pífia amb 'Brifín'
"A Madrid, Rodalies els queda lluny: no tenen les pancartes a la porta"
Adrià Ramírez (Taradell, 1987) és el president de Promoció del Transport Públic (PTP), una de les associacions d'usuaris que encapçala la manifestació contra la gestió de Rodalies d'aquest dissabte a la tarda. La PTP, que no està vinculada a cap partit polític, fa anys que actua com un lobi de pressió al sector ferroviari i a l'administració pública. "Animo a tots els usuaris [del tren] a apropar-se a la plataforma que tinguin més propera: moltes vegades és així com es comencen a moure les coses", assegura.
L'alt cost de la vida i l'excés d'incidències expulsen els maquinistes de Rodalies
El maquinista català és minoria a Rodalies. La xarxa ferroviària es nodreix, any rere any, de conductors que provenen d'altres comunitats autònomes. La majoria són joves –tenen entre 20 i 30 anys– i trien Catalunya per instal·lar-se temporalment i formar-se. Des del sector afirmen que el servei ferroviari català és un planter de maquinistes per a Renfe, però també admeten que és innegable que pocs d'ells decideixen quedar-s'hi indefinidament: n'hi ha que canvien de destinació al cap de dos o tres anys, sigui per tornar a casa o per buscar un altre servei de trens menys problemàtic.
La gran banca mima els accionistes després d'un any de guanys rècord
Per als quatre grans bancs de l'Estat el 2025 no ha estat un mal any. De fet, excepte el Banc Sabadell, CaixaBank, Banco Santander i el BBVA han tornat a registrar guanys rècord. L'entitat d'origen vallesà, però, va tancar l'exercici salvant el match ball de l'opa hostil i continuarà, per ara, el camí en solitari que tant ha defensat. En total, totes quatre entitats sumen un benefici històric de 32.278 milions d'euros al llarg de l'any. Si a aquesta xifra s'hi sumen els guanys de Bankinter i Unicaja, la xifra final és de 34.000 milions d'euros, més del doble del que van guanyar fa tan sols quatre anys (16.289 milions d'euros).
Connexions que et deixen atònit
Dimecres al vespre, a La revuelta, David Broncano anunciava una connexió en directe amb l’Afganistan per entrevistar un dels millors metges del món. A l’altra banda de la pantalla, des d’un carrer de Kabul, hi va aparèixer el doctor Diego González Rivas per explicar el seu projecte personal: l’endemà inaugurava el primer hospital de cirurgia mínimament invasiva de l’Afganistan i ensenyaria a cirurgians del país a operar amb la seva maquinària. La connexió era bastant deficient, a través d’una videotrucada del mòbil. El metge expressava la seva alegria per ser en aquell país i ensenyava els tres guardaespatlles que el protegien en tot moment: tres homes amb vestimenta paramilitar i armats amb kalàixnikovs que feien cara de pocs amics. “Very safe!”, deia el metge. Va presentar un altre cirurgià, que va saludar l’audiència: “We are really happy!”, va exclamar. Tot seguit van entrar en un restaurant i van pujar en un ascensor fins a una sala on hi havia més homes. Pel mig, unes q