26/08/1842 
Noticias
Laporta deixa el Barça en mans d'un amic fidel
Els treballadors més veterans del Barça recorden perfectament el dijous 13 de febrer del 2003. El dia anterior, Joan Gaspart havia anunciat la dimissió com a president, posant punt final a una gestió nefasta que va deixar el club a un pas de l'abisme. Com marquen els estatuts, el vicepresident primer, Enric Reyna, va assumir la presidència blaugrana. En aquell moment ja es feien visites al Camp Nou i, per sorpresa dels guies, quan van entrar a la llotja van trobar-se que ja hi havia penjada la placa amb el nom del nou dirigent del club. Reyna no va esperar ni 24 hores a deixar clar que allà manava ell.
Vaga de maquinistes: Renfe diu que no s'estan complint els serveis mínims
Ara el bitcoin torna a valdre zero
Setmana negra als mercats (per a alguns). Or, plata, bitcoin, empreses tecnològiques... Semblava que no se’n salvava ningú. La plata caient un 30% en un sol dia, el bitcoin acumulant una davallada del 50% en tres mesos. Tot en vermell. Per moments, semblava la fi del món. I una frase que m’ha fet gràcia: “perdia un 5% a l’any amb la inflació i ara perdo un 20% al mes invertint”.
La perillosa estètica del fum d'una cigarreta
Una espiral que s'enlaira, com a part d'una creació artística. El fum –i el fet de fumar– forma part de l'estètica de la fotografia. Durant tot el segle XX es va utilitzar el fet de fumar com a element creatiu i narratiu, per fer imatges més convincents, transgressores, modernes. El fum i el fumador serveixen per mostrar-nos persones més complexes o ambigües. El fum expressa la fugacitat del moment. A través del fum la fotografia es torna una instantània i s’eleva com un fil invisible dins la cultura popular. Encara que se’n coneguin els perills, el ritual resisteix, carregat de simbolisme. Fem un recorregut a través de les imatges per la història que uneix el fum amb la fotografia, que enllaça aquest hàbit amb les imatges en blanc i negre que ens remeten a una altra època i a una estètica d'un altre temps.
"El cristianisme busca la gent més merda...per salvar-la"
Oriol Jara (Barcelona, 1980) és guionista i director de televisió. Ha estat, entre altres, subdirector del programa Buenafuente, guionista de Polònia i actualment dirigeix La selva, el programa de les tardes de TV3. Però Jara també és activista cristià. I, amb el llibre Per què crec en Déu, inicia una nova col·lecció de Destino de pensament en què diverses persones donen resposta a la pregunta del títol del llibre: per què creuen en Déu.