Noticias
Yung Rajola: “Tenim en comú que som els grans oblidats de Catalunya”
El delta de l’Ebre és el lloc on l’artista i músic Yung Rajola ha estiuejat tota la vida. Des que és petit els seus pares han passat una o dues setmanes a la zona, i els darrers anys llogaven a l’Ampolla el mateix apartament que van acabar comprant: “M’inspira molta calma i m’agrada que Lleida i les Terres de l’Ebre tenim en comú que som els grans oblidats de Catalunya, compartim lluita contra el centralisme, ens sentim agermanats”. Per a l’artista és un lloc especial pels records, l’associa a les vacances, i per la tranquil·litat que li transmet: “El Delta és temps de qualitat i tot el que això comporta, menjar bé, estar per tu i la gent que estimes, llegir, fer esport, que en faig pràcticament cada dia, però allà és d’una altra manera, millor”. També li agrada que hi vagi tota mena de gent.
"La casta comunista i feminazi": l'art de jugar amb els conceptes
En el taulell de la política catalana i espanyola, les paraules han deixat de ser mers vehicles d'informació per convertir-se en projectils simbòlics. Aquests últims mesos hem assistit a una revifalla de termes que semblaven herència d'altres èpoques: el Partit Popular de Catalunya (PPC) es va referir al projecte de pressupostos com a "soviètics i comunistes" –i va tornar la setmana passada el secretari general dels populars, Juan Fernández, referint-se a les polítiques d'habitatge de la Generalitat–, i el líder del PPC, Alejandro Fernández, ha descrit el president de la Generalitat, Salvador Illa, com a "marxista amb corbata". Tot això mentre des de l'àmbit empresarial, Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, va qualificar de "filocomunista" el veto a la compra d'habitatges per a l'especulació, que encara cueja.
Per què és tan important per a l'economia una reunió que es fa a les muntanyes de Wyoming, als EUA?
La trobada de banquers centrals, acadèmics, polítics i empresaris a Jackson Hole –la zona de muntanya de l'estat de Wyoming, als Estats Units– que comença aquest dijous, marca la setmana econòmica i l'inici del curs. La cimera, que dura fins dissabte, no té impacte únicament en la primera economia mundial, sinó en la de tot el planeta. S'espera que el president de la Reserva Federal (la Fed) dels EUA, el banc central del país, Kevin Warsh, que va rellevar el maig passat Jerome Powell, doni pistes divendres en el seu discurs com a amfitrió sobre la seva política contra la inflació. En el temps que porta encara no ho ha aclarit. Tot i assegurar que el seu objectiu és que l'increment general dels preus sigui del 2%, lluny del nivell actual, no ha explicat quin és el camí que seguirà per aconseguir-ho. Això ha generat dubtes als inversors.
El Canadà planta cara als atacs de Trump
El Canadà s'ha embarcat en un pols de desgast amb Donald Trump per marcar els límits del seu poder. Quan el cap de setmana passat el primer ministre canadenc, Mark Carney, va abandonar la taula de negociacions assegurant que no estava disposat "a comprometre la sobirania del país" ja s'albirava que la dimensió del conflicte no era merament econòmica. Després d'una espiral aranzelària en què Carney ha contestat amb un 50% d'aranzels al 50% que Trump havia aplicat dissabte als productes canadencs, el president estatunidenc ha anat un pas més enllà i ha amenaçat amb rebatejar el nom del llac d'Ontario amb el nom de llac Amèrica.
Quatre residències noves de gent gran a Barcelona per a una llista d'espera de més de 15.000 persones
Hi ha més de 15.000 persones grans en situació de dependència en llista d'espera per obtenir una plaça en una residència pública a Barcelona, amb terminis que oscil·len entre els dos i els tres anys. Malgrat aquesta saturació, fa gairebé quinze anys que no s'aixeca una nova residència pública a Catalunya. Aquest dimecres, en un intent de començar a revertir aquesta situació, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, han anunciat un acord per construir quatre noves residències públiques a la ciutat, que permetran habilitar prop de 500 noves places. A més, cadascun dels centres comptarà amb una trentena de places de centre de dia.
20/05/1839 