12/01/1836 
Noticias
"Decidim les cançons que tocarem un quart d'hora abans del concert"
Crim és un grup de música punk-rock nascut a Tarragona ara fa 15 anys. Els comptes els surten d'aquella manera, però al final han aconseguit guanyar-se la vida amb la música, i això és molt. Sobretot perquè fan la música que els agrada, i no és precisament la que la indústria potencia. Han tocat en diferents països, i en aquesta entrevista avancen els plans que tenen de futur. Actualment estan de gira per tot l'Estat per presentar el seu darrer disc: Futur medieval. Són Adri Bertran, Quim Mas, Marc Anguela i Javi Dorado.
Cercar la felicitat en les comèdies de Hollywood
En un seminal estudi sobre les comèdies romàntiques del Hollywood clàssic, La recerca de la felicitat, Stanley Cavell proposava interpretar aquestes pel·lícules com a paràboles espirituals sobre el desig de viure millor. El filòsof nord-americà sostenia també que la singularitat d’aquests films radicava en la insistència a retratar la retrobada dels seus protagonistes, la possibilitat de “reunir-se una altra vegada”. Aquests preceptes definits per Cavell afloren a l’encantadora Sin conexión, una comèdia amb regust de drama en què una parella amb fills decideix separar-se de forma civilitzada i cercar nous horitzons mentre es fa evident que són incapaços d’oblidar-se mútuament.
La mort de la mare russa d'Emmanuel Carrère
La mort de la mare de l’escriptor francès Emmanuel Carrère havia de desembocar en un llibre. La inevitable rememoració del passat que comporta la mort d’un progenitor va ser la palanca que el va impulsar, un cop digerit el material altament sensible, a escriure la mescla de crònica i autobiografia familiar que és Kolkhoz. Un llibre ple de parents sorprenents –Carrère té una cosina que és presidenta de Geòrgia!– i cosí germà ell mateix d’Una novel·la russa i de Limónov, dos dels cims de la producció de Carrère. Amb una traducció de Ferran Ràfols Gesa que sona de meravella, Kolkhoz reprèn la temàtica russa i fins i tot fa sortir alguns dels personatges d’aquells llibres, però juga en un altre terreny, el de la història familiar lligada a la història del segle XX: ¿pot la descripció d’una habitació privada explicar un canvi històric? Al país de Georges Duby, la resposta és “i tant”, i Carrère ens ho demostra amb escreix.
Els riscos invisibles del Roblox: "Tinc amigues que hi tenen nòvio"
"Tinc amigues que hi tenen nòvio o nens que entren per follar", comenta la Jana, de 7 anys, sobre alguns companys de classe que juguen a Roblox, una popular plataforma de videojocs en línia que també permet als usuaris programar i jugar a jocs creats per ells o altres usuaris. Segons l’últim informe de l’empresa, la plataforma no para de créixer: a finals del 2025 comptava amb 144 milions d’usuaris diaris, que al llarg de l’any havien dedicat 78.600 milions d’hores al joc. Una xifra que equivaldria al fet que tota la població de Catalunya (uns 8 milions de persones) hagués estat jugant a Roblox les 24 hores del dia durant més d’un any sencer.
El retorn de Leo Messi, a escena en les eleccions del Barça
Fa només un grapat de mesos, la sessió de fotos aparentment improvisada de Lionel Andrés Messi al nou Camp Nou va sacsejar la pau institucional del Barça de Joan Laporta. Quatre anys i mig després de la seva última presència a les instal·lacions blaugranes, l'argentí va decidir revisitar-les, al novembre, sense avisar ningú del club. Acompanyat del seu company Rodrigo de Paul i del seu sempitern assessor Pepe Costa, es va plantar en una de les garites vetllades per guàrdies de seguretat al voltant del recinte i va demanar permís al personal de seguretat per accedir a la gespa. Desig concedit. Era Leo Messi qui picava a la porta. La imatge va remoure consciències: apel·lava directament a la nostàlgia del sentiment blaugrana i, de retruc, evidenciava la ruptura de les relacions entre l'astre argentí i el president Laporta, que va convertir la continuïtat de Messi en una promesa electoral la campanya del 2021 que no va complir.