25/10/1834 
Noticias
Sánchez s'aboca a un setembre de tot o res
L'última setmana de curs abans de les vacances d'estiu va acabar marcada per l'entrada de milers de persones migrants des del Marroc a Ceuta. Una tragèdia migratòria que ha desencadenat en una emergència humanitària a la ciutat autònoma. Al principi, el govern espanyol, que tot just estava sortint de la crisi pels greus incendis a l'Estat, va intentar esquivar-la tenint un perfil baix públicament –Pedro Sánchez només s'hi va desplaçar el passat 31 de juliol– i apel·lant ràpidament a una recuperació de la "normalitat". La setmana del 10 d'agost, però, es va veure empès a incrementar la seva presència a la ciutat autònoma amb la visita de gairebé un ministre al dia.
"Les crítiques externes ens motiven per callar boques"
Tot i tenir només 25 anys, Claudia Pina (Montcada i Reixac, 2001) ja és una de les veteranes d'un vestidor del Barça que, malgrat quedar-se sense futbolistes molt importants aquesta temporada, segueix aspirant a tot. L'estrena de la temporada és aquest diumenge (19 h, TV3) a l'estadi Johan Cruyff.
Viure en una casa de premi construïda com una 'domus' romana del segle XXI
Fa poc més d'un any, en Joan Carles i la Roser es van instal·lar a la seva nova casa, acabada de construir, al límit de Sant Gregori en direcció als boscos de la vall de la Llémena. Per les mateixes dates, l'habitatge, dissenyat pels arquitectes Josep Camps i Olga Felip, va obtenir una menció especial als Premis d'Arquitectura Comarques de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). La casa, de nom 012, és realment espectacular. Des del carrer, la façana de quatre cares crida l'atenció, feta amb planxes metàl·liques de color blanc trencat i acabats oblics, que conformen una imatge molt neta i contemporània.
Viatge a Geòrgia: natura en estat pur i vestigis soviètics
La primera foto que tinc al rodet del mòbil del viatge a Geòrgia és la d'un khachapuri. La segona, la d'un khinkali. Dos noms que s'integraran ràpidament al vostre vocabulari si aneu a aquest racó del Caucas; no hi deu haver gaires restaurants les cartes dels quals no ofereixin els dos grans emblemes de la gastronomia d'aquest petit país. La cuina georgiana, que solia ser considerada la millor de la Unió Soviètica, és un dels patrimonis i un element clau d'identitat del país. Sempre amb el permís del vi, l'autèntic motiu d'orgull dels georgians, que se'n reivindiquen els inventors. Geòrgia és una joia gastronòmica i vinícola; un tresor (encara prou preservat i indòmit) per als amants de la natura i l'alpinisme; un imprescindible per als fanàtics de l'arquitectura soviètica i de l'urbex.
Laura Ponts: “Quan no em podia permetre gaudir del poble, les amistats i la família, no ho valorava tant”
Quan parlo amb Laura Ponts, creadora de contingut digital, estilista gastronòmica i cuinera, s’està menjant un gelat a la piscina del seu poble, a Ponts, on diu que amb prou feines hi ha quatre persones més i s’està de meravella. Admet que si hagués de dir un lloc maco on ha estat dues o tres vegades, triaria Monells: “M’encanta! És preciós, de dia i de nit, passejar per aquells carrerons, l’empedrat, el nucli medieval, els porxos… Taüll, tot i ser molt diferent i estar a la muntanya, també és ideal, però el meu lloc preferit és Ponts”. En aquest poble de la Noguera que ronda els 2.000 habitants es pot passejar per la vora del riu Segre, visitar el castell de Sant Pere i gaudir de l’oferta gastronòmica. Compta amb una trentena de restaurants, és una parada habitual de turisme gastronòmic a la ruta Barcelona-Andorra. “Encara que les tardes d’hivern està tot buit, per esmorzar o dinar hi ha moviment, sobretot a la rotonda on hi ha quatre restaurants. Ja ho diuen, Ponts, parada i