11/12/1832 
Noticias
Atrapats en una platja de Ceuta: l'amarga espera per demanar asil
Si es traça una línia recta entre les illes Comores, un arxipèlag ubicat a la franja africana de l'oceà Índic, i Ceuta surten 6.300 quilòmetres. Per carretera, un cop es creua al mar, la distància més curta és d'uns 8.000 quilòmetres. Allà hi va néixer l'Hibbane (26 anys), un dels centenars de joves que des de fa més de deu dies s'ha refugiat a la platja del Trampolín de la ciutat autònoma. Amb el dit assenyala l'escut de la samarreta de futbol que duu: Fédération de Football des Comores. L'idioma és un dels molts llegats de la colonització. "Vaig fugir perquè el conflicte polític és permanent [...] Hi ha morts constantment", explica. Els últims anys, aquestes illes han deixat enrere els petits avenços que havien fet com a incipient democràcia republicana. Per això busca la protecció internacional, tot i que dissabte, més d'una setmana després d'arribar a Ceuta, encara no tenia notícies sobre com demanar-la.
La socialdemòcrata amb discurs d'ultra
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha tornat de vacances amb un moviment sorprenent: un comunicat conjunt amb la seva homòloga italiana, Giorgia Meloni, en què totes dues es posicionen com el baluard no només de la seguretat a Europa davant dels perills "innegables" de la immigració il·legal, sinó també dels valors tradicionals cristians del Vell Continent. Algú que no estigui familiaritzat amb la política escandinava, podria deduir que la líder de Dinamarca forma part d'un partit d'extrema dreta o, com a mínim, conservador. "Estem orgulloses del patrimoni cultural cristià d'Europa i volem protegir-lo. Esperem que aquells que venen als nostres països i decideixen fer d'Europa la seva llar respectin els nostres valors i no intentin imposar-nos una forma de vida que no volem". Un missatge que podria haver sortit perfectament de la boca de Viktor Orbán, Marine Le Pen, Santiago Abascal o, efectivament, Giorgia Meloni. Però resulta que Mette Frederiksen és socialdemòcrata; una de les poque
El pas endavant d'Andreas Christensen
Si l'etapa d'Andreas Christensen al Barça continua després de dues últimes temporades molt discretes és gràcies a Hansi Flick. Tot i que des de l'arribada de l'alemany el central ha encadenat lesions i tan sols ha participat en 24 partits (dels quals només ha sigut titular en sis), l'entrenador blaugrana confia a recuperar un defensor del qual no es dubta de la seva qualitat.
"Les farmàcies catalanes hem estat presents en totes les desgràcies dels últims anys"
Durant els moments més foscos de la pandèmia de la covid-19, en què els centres sanitaris fregaven el col·lapse i s'habilitaven nous espais a correcuita per atendre totes les persones que emmalaltien per un virus desconegut, les farmàcies es van convertir en l'agent comunitari de salut més accessible del país. Per alleugerir la càrrega assistencial, van assumir la realització de proves diagnòstiques: van formar i preparar els equips perquè poguessin fer els tests i així alliberar els hospitals i els centres d'atenció primària, bolcats a la cura de les persones que estaven més greus. Així mateix, els responsables de les oficines de farmàcia a Catalunya reivindiquen que aquest només és un exemple més del seu compromís social.
El marroquí i català independentista que crida a fer fora Orriols del Fossar
Com molts altres joves, en Nabil Bodrek va arribar del Marroc en pastera. Tenia només 16 anys. La manca d'oportunitats va fer que emprengués un viatge en què va arriscar la vida perquè al poble de l'Atles on va néixer no tenia cap futur: "Si en general al Marroc està complicat, al sud-est encara més", explica, mentre deixa clar que la seva família no avalava el seu pla. "No era conscient del risc i al principi els meus pares em van dir que no, però amb el temps van acabar acceptant que marxés".