20/06/1829 
Noticias
Tots contra Marc Márquez en un Mundial de MotoGP més igualat que abans
Marc Márquez sap que tothom l'observa. Cada moviment que fa és analitzat pels seus mecànics, pels admiradors, pel seu germà i per tots els rivals. El pilot de Cervera, després de reconquerir el Mundial de MotoGP fa uns mesos, comença la defensa de la corona. El preu que cal pagar quan ets campió és que just després, tothom et voldrà fer fora del tron. Però Márquez, a dalt de la seva Ducati Desmosedici GP26, sembla a punt per al repte, ja que s'ha recuperat gairebé del tot de la lesió a l'espatlla que el va fer passar per quiròfan a finals de la temporada anterior. "Sento que tinc marge per millorar, amb les referències que tinc anteriors a l'última lesió. Puc començar el Mundial a punt per lluitar, però cal veure com van les carreres, ja que sempre són més exigents que els entrenaments. L'espatlla està bé, però encara necessito més energia", deia prudent el campió aquesta setmana.
Demostren com els romans explotaven mines d'or als Pirineus
Els Pirineus no són la Califòrnia del segle XIX, quan milers de persones d'arreu del món van anar-hi a la recerca de fortuna, ni Sud-àfrica. Així i tot, també hi va haver mines d'or que els romans van explotar. Així ho ha demostrat, per primera vegada, un estudi de la UAB i la Universitat de la Corunya. "Sabem que les mines de les Guilleries d'All (Cerdanya) van ser explotades entre els segles I i III dC. Tenim indicis que al Pirineu hi devia haver més mines, però que devien abandonar-les quan en van trobar de més rendibles en altres llocs, com Las Médulas (Lleó), o al nord de Portugal", explica Oriol Olesti Vila, del departament de ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB.
Hillary Clinton testifica pel cas Epstein i diu que no recorda haver-se reunit mai amb el pederasta
Els 90 han tornat, almenys per als Clinton. En una mena de déjà-vu perniciós, el matrimoni demòcrata es torna a veure enmig d'un nou escàndol en què s'entremesclen sexe, poder, diners i conductes qüestionables per part de l'opinió pública. Encara que l'afer Lewinsky empal·lideix al costat del cas Epstein, la crisi que els esquitxa ara. Hillary Clinton ha estat la primera a ser interrogada aquest dijous per un comitè republicà de la Cambra dels Representants a Chappaqua, Nova York, on resideix la parella. L'expresident Bill Clinton declararà demà. En la compareixença, la demòcrata ha assegurat que no té cap coneixement sobre les activitats penals d'Epstein i que no recorda haver-se reunit mai amb ell. Tot i que la sessió és a porta tancada, el comitè l'està enregistrant per publicar-la més tard.
L’emèrit, el 23-F i la veritat
Decepció per la desclassificació dels papers oficials del cop d'estat del 23 de febrer, que no obliga a revisar cap de les narratives dominants sobre l’afer. A Madrid hi ha una rara coincidència entre diaris i, per un moment, enterren la destral de guerra per titular tots en el mateix sentit: que el rei emèrit va aturar l’intent de Tejero de suspendre la democràcia. L’esperit de la Transició reviu, doncs, ni que sigui per un sol dia. I si es fila prim, es pot veure que El País, malgrat tot, hi posa un filtre. Mentre Abc i El Mundo escriuen “El rei va parar el cop” i La Razón fins i tot treu el cava per dir que els papers “coronen Joan Carles”, el diari de Prisa escriu “Els arxius secrets del 23-F avalen el paper de Joan Carles I”. És a dir, no els dona necessàriament per bons, només consigna que la documentació reforça el relat canònic.
Els déus wagnerians tornen al Liceu
"Déu ha mort". La màxima fatalista-alliberadora de Nietzsche apareix pintada de color groc dins una església gòtica. Alberich, el nibelung, és un punk tronat que roba l'or del Rin que estava amagat en la mateixa església on hi ha un gran retaule reservat als déus. En canvi, Wotan, el déu, va vestit com dicta la mitologia medieval, fins i tot amb el casc alat. És així, lligant nihilisme, realisme i mite, com el director d'escena alemany Tobias Kratzer fa arrencar Das Rheingold (L'or del Rin), la primera de les quatre òperes del cicle de l'Anell de Richard Wagner. La va estrenar el 2024 a l'Òpera Estatal de Baviera, i arribarà al Gran Teatre del Liceu a principis del 2027.