Noticias
"És la fi del règim dels aiatol·làs"
Nazanín Armanian, politòloga iraniana, s’ha hagut d’exiliar dues vegades del seu país. La primera, en els anys del xa, i la segona, amb l’aiatol·là Khomeini al poder. Armanian, condemnada a mort per pertànyer a l'Organització Democràtica de la Dona Afgana i al Partit Comunista, va venir a viure a Barcelona, d’on va fugir per les amenaces que va rebre del règim després de localitzar el seu domicili. Ara viu a Madrid.
Els límits legals per prohibir el burca
El debat sobre l’ús del burca i el nicab als espais públics ha tornat a irrompre en l'escenari polític espanyol. Hi ha diverses propostes sobre la taula i sembla que, ara sí, un interès polític per regular-ho. De moment, el Congrés ha rebutjat la proposta de Vox, però la insistència de l'extrema dreta en aquesta qüestió ha estat decisiva perquè la resta de l'arc parlamentari hagi començat a prendre posicions. En aquest sentit, Junts ha plantejat una proposta alternativa centrada en la seguretat i la identificació de les persones –més que no pas en la llibertat religiosa–, una via que el PSOE s'ha mostrat obert a estudiar. També el PP i ERC hi han dit la seva, plantejant una prohibició que no hagi de comportar multes per a les dones, sinó la participació en activitats socials. Tanmateix, la possible constitucionalitat d'una llei d'aquesta naturalesa a l'estat espanyol planteja interrogants jurídics profunds que ens obliguen a mirar cap a Estrasburg i a analitzar els límits del nostre pro
"Els clubs ens deien que el Barça femení era una banda"
Xavi Llorens (Barcelona, 1958) és la cara invisible per excel·lència del Barça. Llorens, pioner del femení –equip que va dirigir entre 2006 i 2017–, també ha estat vinculat al futbol sala i al futbol formatiu, fet que li permet presumir d’haver estat el primer entrenador de Leo Messi al club blaugrana. “Sempre m’han fet la broma que es farà un equip de petanca i que l’hauré d’iniciar jo. A mi el que m’agrada és estar a l'ombra fent feines no molt visibles i passar una mica com si no hi fos”, explica a l’ARA. L'entrenador –que ha fet diversos papers de l’auca– va posar els fonaments d’un Barça guanyador de tres Champions League. “Només havíem de treballar i convèncer les jugadores que el que volíem fer era guanyar moltes coses”, assegura.
Després de fitxar Felipe González, ara la dreta vol el rei
El culebró sobre el retorn del rei ja ha convertit els diaris de Madrid en portaveus oficiosos dels diferents actors en joc. Govern, PP, Zarzuela i Joan Carles es van enviant els missatgets en públic davant la mirada atònita del públic lector, que s’enfronta a titulars contradictoris aquí i allí. A El País (o sia, al govern del PSOE) li fa una gràcia regular i per això titula amb una estranya exigència de l’emèrit. “Joan Carles I supedita el seu retorn a Espanya a residir a la Zarzuela”, escriuen. I de seguida afegeixen un subtítol segons el qual “la Casa Reial assenyala que hauria de traslladar també el domicili fiscal”. Ah, vols venir? Doncs paga com els súbdits. És una condició pensada perquè s'autodesqualifiqui. La clau ens la dona aquest altre títol d’El Mundo: “Joan Carles no rep assignació i vehicula els seus ingressos de forma privada”. És una formulació opaca, però que qualsevol lector sap descodificar correctament: hi ha una xarxa d’amistats que el financen (i �
L'atac contra l'Iran posa en dubte la supervivència del règim dels aiatol·làs
L'atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l'Iran, ha colpejat les grans ciutats des de Teheran, Esfahan, Qom, Tabriz i zones urbanes densament poblades i punts estratègics com instal·lacions de defensa i governamentals. L'agència semioficial Tasnim ha informat que set míssils han atacat la zona propera al palau presidencial, situat a Sheriman, al nord de Teheran, i també el complex del Líder Suprem l’aiatol·là Ali Khamenei. Això marca una escalada qualitativa, respecte la guerra de 12 dies que Israel va llançar el juny: l'objectiu no només són les instal·lacions militars i nuclears iranianes sinó el centre polític i religiós del règim teocràtic dels aiatol·làs. Les autoritats iranianes han assegurat que Khamenei va ser traslladat a un lloc segur i que no va resultar ferit, tot i que el fet que des de llavors no se l'hagi vist en públic ha alimentat les especulacions. En canvi, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, l'ha donat pràcticamet per mort: "tots els senyals apunte
26/04/1828 