15/05/1809 
Noticias
Els mecanismes del conte i els mecanismes del cor
No hi ha fórmules infal·libles, però es podria dir que un bon conte és aquell que mostrant-nos únicament un tros de la vida d’uns personatges és capaç d’explicar-nos-en les vides i les personalitats senceres. Això val, com a mínim, per als contes de concepció, to i mirada realistes, diguem-ne de tradició flaubertiana i txekhoviana, una tradició que els contistes nord-americans del segle XX (Hemingway, O’Connor, Cheever, Updike, Carver, Munro i un etcètera inacabable) varen desenvolupar i explorar d’una manera tan brillant com influent. Eider Rodríguez (Errenteria, 1977) s’insereix dins aquesta tradició.
El dia que Eva Baltasar es va trobar amb la Boulder de carn i ossos
"He tret el cap a la sala i m’ha envaït una sensació de pudor", em confessa l’Eva Baltasar als camerinos del Teatre Texas, on s’ha refugiat per no molestar el públic que justament ve a una presentació... d’Eva Baltasar. Abans de l’acte, el teatre ha muntat una Festa de Lectura Silenciosa per celebrar l'estrena de la versió teatral de Permagel, adaptada i dirigida per Victoria Szpunberg amb Maria Rodríguez Soto de protagonista. "Llegir sol ser un acte solitari i íntim", diu l'autora, però el fet de fer-ho en grup li dona un aire "una mica catedralici, monàstic, un puntet sagrat". Fins i tot la seva editora, Maria Bohigas, entra de puntetes a la sala, on a primera fila hi ha la productora i sòcia del Texas, Anna Rosa Cisquella, abduïda llegint. Permagel serà l’última coproducció de Dagoll Dagom; no va ser Mar i cel.
Què ens fa feliços i per què a Finlàndia i a Costa Rica se'n surten millor
Fer un viatge a una illa paradisíaca. Comprar una casa. Curar-se d'una malaltia. Tenir temps per a la família i els amics. Guanyar la loteria. Ascendir a la feina. Jugar un partit de futbol els diumenges. Tenir fills. Seure en una terrassa al sol. Totes aquestes són respostes reals a una qüestió tan íntima com complexa que pensadors i filòsofs, líders polítics i religiosos, sociòlegs i psicòlegs –i potser els que llegiu aquestes línies– han intentat endreçar al llarg de la vida: Què ens fa feliços?
Cranis destrossats i cossos carbonitzats: no em puc treure les imatges del cap
Ho vaig veure tot amb els meus propis ulls: cranis destrossats, extremitats amputades, cadàvers al terra... El bombardeig pakistanès a un centre de rehabilitació per a drogodependents a Kabul la nit del 16 de març va ser devastador. Soc periodista i sé que la meva feina és anar als llocs, veure i informar. Però, en aquest cas, el que he vist m’ha remogut del tot. Tinc 25 anys. Em pregunto quants joves de la meva edat a d’altres països han vist el que he vist jo.
"Hi ha dos mil vaixells amb 20.000 mariners atrapats pel bloqueig d'Ormuz"
Víctor Jiménez (Algesires, 1976), mariner mercant de professió, és el president del consell de l’Organització Marítima Internacional, l’organisme executiu de l’ONU encarregat de la regulació global del trànsit marítim. És una de les persones que coneix millor la situació actual a l’estret d'Ormuz, el coll d’ampolla del comerç mundial d’hidrocarburs i altres productes que l’Iran ha tancat en represàlia per l’atac dels Estats Units i Israel. Un bloqueig que està fent trontollar l’economia global. El seu mandat no és precisament plàcid: va assumir el càrrec el 2022, poc abans de la invasió russa d’Ucraïna, que també va impactar en el transport al mar Negre i al mar d’Azov.