28/01/1807 
Noticias
Un llibre per il·luminar la nit dels feminicidis
És possible que alguns lectors, en llegir el text de contraportada d’aquesta novel·la, pensin: un altre llibre sobre feminicidis? I encara més: una altra narradora testimoni que reflexiona sobre el dret moral d’escriure sobre el tema? Però és que n’hi ha prou amb seguir quatre notícies per topar amb l’evidència que els assassinats de dones –i, en concret, els que són comesos pels marits o companys sentimentals de les víctimes– no s’acaben mai. Com si fos impossible desprogramar certs cervells i extirpar-ne la convicció que aquella dona a qui diuen estimar amb bogeria és de la seva propietat i no pot fer res que ells no considerin adequat: posar-se certa roba, parlar amb altres homes, sortir a treballar cada dia... Semblen coses d’un altre món, o d’una altra època, però els arguments dels temps passats o de l’alteritat cultural no cal ni intentar treure’ls de l’armari. Tant hi fa el nivell sociocultural, el color de la pell o l’idioma dels assassins: la xacra és arreu. I ca
El jutge que va titllar el Procés de "cop d'estat encobert" frena ara el dret de vot de la ‘llei de nets’
El jutge del Tribunal Suprem que ha redactat la interlocutòria que bloqueja el dret a vot de milers d'espanyols que van aconseguir la nacionalitat acollint-se a la llei de memòria democràtica –fa seva la tesi al PP que la llei de nets és un “perill fundat, real i seriós” que pot “afectar greument l'objectivitat i transparència” de les eleccions– és un vell conegut de l'independentisme. És Antonio Narváez, que va ser magistrat del Tribunal Constitucional del 2014 al 2023 i, per tant, va tenir un paper destacat en els anys del Procés. El seu nom ressona a Catalunya perquè el febrer del 2021 es va apartar del debat dels recursos d'empara dels presos polítics contra la sentència de l'1-O. Va haver d'autoexcloure's després que els líders independentistes demanessin en bloc la seva recusació per unes paraules que havia pronunciat el novembre del 2017.
Per què l'extrema dreta és el partit que més cau a Suècia?
Les eleccions legislatives a Suècia d'aquest diumenge no deixen cap guanyador clar, però no hi ha dubte de qui són els perdedors. D'una banda, el partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia (SD, per les sigles en suec), que ha retrocedit per primer cop des que va entrar al Parlament el 2010 i ha perdut el títol de segona força. I l'altre gran damnificat és el Partit Socialdemòcrata. Tot i que continua sent la formació més gran del país, el resultat obtingut és el pitjor de l'últim segle, des que Suècia va implantar el sufragi universal.
El dia a dia en una presó saturada: "Hi ha tensió fins i tot per fer cua per esmorzar"
Les presons recorren a totes les opcions que tenen per encabir més de 9.500 interns, una xifra que acapara el 95% de la capacitat total del sistema. La saturació en molts mòduls afecta el dia a dia dels presos i dels treballadors, i les fonts penitenciàries consultades per l'ARA coincideixen que ser més en el mateix espai afavoreix que hi hagi més tensions i conflictes. "Hi acaba havent més situacions de tensió per coses que fora d'una presó ni pensaries. Per haver de fer cua per l'esmorzar, perquè un altre s'ha acabat la llet... Quan són molts, les petites tensions són més difícils de veure i poden desencadenar incidents", explica a l'ARA una educadora penitenciària. "Hi ha més moviment, més picaresca, i la ràtio de professionals continua sent la mateixa", afegeix.
La Fórmula 1 sacseja Madrid: això qui ho paga?
Catalunya 40, Madrid 0. Aquesta és l'afirmació que han fet Isabel Díaz Ayuso i el PP de la Comunitat de Madrid sobre els costos de diners públics de la Fórmula 1. Mentre que l'equip de la presidenta madrilenya esgrimeix aquesta controvertida comparativa en milions d'euros, l'esquerra madrilenya, associacions de veïns afectats pel Gran Premi de Madring i entitats ecologistes, com Greenpeace, han posat en dubte el relat dels populars i rebutgen que sigui cert que l'organització d'aquest gran esdeveniment no vagi en detriment de l'erari públic.