07/07/1799 
Noticias
Dones "monstruoses": subversives, atractives i necessàries
La literatura gòtica es va popularitzar a finals del segle XVIII i va disseminar malsons entre els lectors durant bona part del segle XIX, amb exemples tan coneguts com els de Frankenstein (1818), de Mary W. Shelley, Cims borrascosos (1847), d'Emily Brontë, L'estrany cas del doctor Jekyll i el senyor Hyde (1886), de Robert Louis Stevenson i Dràcula (1897), de Bram Stoker. Dos segles després, Núria Gómez Gabriel (Barcelona, 1987) i Ingrid Guardiola (Girona, 1980), escriptores, docents universitàries i comissàries d'art, s'han proposat repescar el gòtic "de forma anacrònica i queer per parlar d'aquelles emanacions femenines de caràcter sobrenatural, mòrbid, misteriós, tremend i fins i tot abjecte, que han resistit l'oprobi, la difamació o la violència extrema". Les protagonistes de l'assaig que han escrit sobre el tema a quatre mans, Feminisme gòtic (H&O Editorial, 2026), són escriptores com Virginie Despentes, Mariana Enriquez, Dolors Miquel, Mónica Ojeda i Samanta Schweblin, però també cin
Guillem Roma: “És el meu lloc on descobrir la vida”
Des que el músic Guillem Roma era petit, que no ha parat d’explorar els boscos de Collsacabra i gaudir de la zona de la Font del Faig. Va créixer a Manlleu, però els caps de setmana i els estius sempre els ha passat a Cantonigròs: “És el meu lloc on descobrir la vida. Ja hi anava de petit amb la bici, fèiem excursions i tenia una cabana al mig dels arbres”. El somni de qualsevol criatura, tenir una cabana. Explica que amb nou anys tenia el seu lloc secret, on se sentia lliure i salvatge: “Era tan peliculero que fins i tot feia trampes per si venien els enemics”. Amb els amics feien les trampes, construïen la cabana, netejaven el camí, posaven nom als arbres, i aquell tros de bosc que els semblava tan immens, de gran s’ha adonat que en realitat era un marge. Aquesta zona del bosc és on transcorre el videoclip de la seva cançó Un lloc.
"Aquí no venem mòbils": l'estrany locutori de Nou Barris on van trobar dinou telèfons robats
La cua és de quatre persones. La primera ve a recollir un paquet i el seu torn passa de pressa. La segona vol enviar diners a la família, que viu a l'estranger. Emplena un formulari i l'empleat fa efectiva la transferència. La tercera ve a buscar un altre paquet que també recull amb presses. El negoci es presenta al seu cartell com un locutori on també fan enviaments internacionals de fax i diners i trucades a l'estranger. Per l'aparador, però, sembla la típica botiga de telefonia, com moltes que hi ha repartides per Barcelona. Ensenyen bateries externes, auriculars, complements per a mòbils i també algun mòbil. De fet, un adhesiu gran mostra el nou model d'iPhone. La petició exacta del quart client és si tenen a la venda algun mòbil de segona mà. L'empleat respon taxatiu: "Aquí no venem mòbils".
“L’eclipsi total de Sol és tan emocionant que et cauen les llàgrimes”
Fa fàcil el més difícil: aconseguir que la ciència, i en especial tot allò que té a veure amb l’univers, desperti la curiositat de qui l’escolta. I no només això. És capaç de contagiar la seva passió pel cosmos i, de retruc, per la vida. Quan queden pocs dies per a l’eclipsi solar total que es podrà veure des de Catalunya, Joan Anton Català, astrofísic, químic quàntic i divulgador científic, és l’home més buscat, però ens fa un forat en la seva atapeïda agenda per explicar-nos com d’extraordinari és aquest fenomen que podrem veure el 12 d’agost. L’eclipsi del segle (Cossetània) és la guia que ha publicat per a aquells que no volen perdre’s cap detall.
El nudisme català albira un futur encoratjador
Un estiu més, la platja de l’Illa Roja de Begur encapçalarà la cadena humana per defensar la llibertat i el respecte pels nudistes en aquest espai. El cas més recent pel qual aquesta cala va tornar-se coneguda va ser el conflicte que el 2021 va esclatar entre naturistes i els propietaris d’un xiringuito que, davant la pressió d’associacions naturistes, va haver d'abaixar la persiana. Aquesta cala és un espai que va esdevenir tot un símbol del moviment nudista, i es va convertir en un santuari del naturisme internacional durant la Transició, gràcies a l'empenta de pioners i grups com el Club Català de Naturisme. Malgrat que aquesta pràctica ha passat per moments força baixos els últims anys, i que la mitjana d’edat acostuma a ser força alta, cada vegada són més els joves que la reivindiquen com un alliberament de la pressió estètica.